nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Una lliçó d'astrologia (1760)

"El signe Lliura és figurat per un pes de dues balances iguals, volent significar que els dies i les nits d'aquest mes tenen la mateixa durada, tot entrant-hi el Sol, de manera que aquí es constitueix i té el començament el segon equinocci; és signe masculí, diürn i mòbil perquè, en entrar-hi el Sol, es tanca l'estiu i comença la tardor. Té una natura d'aire encara calent però humit i, així, és causa de condensar i espessir l'aire, de manera que pot fer algun mal a tota cosa vivent i tan fortament és condensat, l'aire, que va ple de vapors freds i espessos que causen moltes malalties, no poques vegades greus. Amb tot això minva el dia una hora i mitja, essent aquest signe estatge diürn de Venus, caiguda del Sol, exaltació de Saturn i detriment diürn de Mart. Té domini directe sobre determinades terres del continent, com són els casos d'Àustria, Cesperia, Bactriana, Regio, Tuscia, Síria...i ciutats com Plasència, Lodi, Parma, Gant, Viena, Augusta, Burgos, Almeria i Salamanca.

El mascle que neix sota l'ascendència d'aquest signe serà honrat i també venturós en tot allò que vulgui emprendre i, alhora, quan presti serveis als altres. També ens diu Lliura que l'esmentat individu es veurà sovint inclinat a anar a viure a terres estranyes, on les coses li hauran d'anar millor que a la seva pàtria. Serà un home de bons consells i, com assenyala el signe, no mancarà de mitjans de vida, encara que per tal d'aconseguir-los patirà no poques desventures i feixugueses.

Si la persona nascuda sota Lliura és femella, és de remarcar que serà de caràcter alegre, amb bell entusiasme i molt familiar. Un aspecte negatiu és que es troba sota el risc de patir cremades de flama als peus, i també tendrà algunes malalties. És definida, alhora, com a dona inclinada a peregrinar i, en general, a anar pel món.

El mascle serà atacat per una malaltia als sis anys, una altra als divuit i una tercera als trenta-cinc, però si se'n surt, la seva vida es perllongarà fins als setanta-set, mentre que l'existència de la femella no depassarà de seixanta-sis".

És la suposada ciència del savi astròleg del segle XVIII Jeroni Cortès, valencià, que comptà amb l'ajut i assessorament del senyor Pere Enguera, professor de matemàtiques. Edità aquest llunari Non Plus Ultra una tal Maria Àngela, vídua de Martí, impressora a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. L'astrologia té els seus orígens en els pobles més antics, entre els quals es troba Grècia, de la qual llengua ve el nom d'aquesta art endevinatòria que determina la influència dels astres sobre el decurs i futur dels esdeveniments terrestres. Però moltes vegades els llunaris eren considerats una mena de llibres inspirats pel diable i els seus posseïdors sospitosos de bruixeria, que més que sovint eren denunciats als tribunals dels inquisidors. En pla irònic en parlen les nostres rondalles i tot un seguit de relats del nostre patrimoni oral.

L'astrologia, curiosament, és viva dins la nostra societat actual. És com si aquesta relació entre el mite de les constel·lacions i els éssers humans defugís, ahir com ara, qualsevol procés de caràcter racionalista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris