algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Prerevolucionari

Importants analistes adverteixen de les similituds amb èpoques prerevolucionàries perquè s'incrementa a diari la distància entre rics i pobres, aquests cada vegada són més i amb més desesperació. Les revolucions històricament esdevenen quan una massa important de la població interioritza que ja no té res a perdre. Des d'aquest axioma, sembla que encara falta molt per arribar-hi però no podem oblidar que, tot i ser la desesperació el brou de cultiu, també han estat les espurnes més impensables les que encengueren la metxa revolucionària.

Fins on arribarà la nostra capacitat col·lectiva de resignació, d'observar impassibles com, per exemple a Europa, els doblers públics salven financers grassos mentre s'aprimen els serveis socials? Si sempre la religió ha actuat com a mur de contenció, ara és el consumisme el que alimenta la resignació. Però la crisi rapinya el consum i escanya els dèbils. Potser el minut zero de la revolta serà el dia que els pares comuniquin als fills que no hi ha saldo per a l'i-Phone. Llavors, el consum que falsament ens iguala, deixarà més clara la seva anestesiant mentida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris