Dos pics la mateixa setmana he rebut el correu electrònic que demana el vot en blanc pel Senat. En el text s'assegura que suprimint la Cambra de suposada representació territorial i d'altres "pares de la pàtria" ens estalviaríem tants de milers de milions d'euros que no faria falta tocar el sou a cap col·lectiu més. De fet, explica la missiva ingènuament, si el 20 de novembre les paperetes de vot estan en blanc no es podrà constituir la Cambra. No és cap novetat que el Senat és un cementeri de privilegiats d'una democràcia ostentosa i complaent amb els que més tenen. No cal anar a fer la comparació numèrica amb d'altres països per advertir que la nostra Cambra alta està sobredimensionada perquè és tota una ganga, vaja una recompensa als llanterners i exbarons dels partits majoritaris. La comparació amb altres països és aclaparadora, molts ni en tenen i els que sí, tenen un Senat amb poder de decisió i pes polític.

La xarxa s'ha posat en marxa, són els ciutadans desencantats que es rebel·len davant unes eleccions previsibles i pactades entre els dos partits majoritaris que cada vegada s'assemblen més. Ja no hi ha bons candidats, n'hi ha de millors o pitjors que d'altres, sense comparatives, sense pors i amb sentit comú l'únic vot possible seria el blanc. Un altre correu electrònic proposa que el blanc arribi al Congrés, que s'arreglin entre ells, que es reparteixin els càrrecs, els sous, les subvencions i els privilegis. Vist com reacciona la ciutadania davant les eleccions pens que es podrien convocar cada any, segur que les coses ens aniríem més bé.

Mentre la xarxa escup indignació contra la pròxima farsa-elecció, a la nostra petita i surreal realitat continuam consternats per la darrera retallada del flamant president Bauzá. El de Marratxí anuncià el tancament de consorcis, fundacions i empreses públiques però sense aclarir quines i, el que és més important, per què. Si se suposa que només hem de prescindir d'allò que no necessitam, per què el president Bauzá no és valent i sincer i ens explica la diferència entre una empresa pública-empresa de col·locació on els digitats són parents i coneguts i, sobretot, poc qualificats i l'empresa necessària que es va crear per poder dur a terme de manera àgil i eficient un servei públic. No totes les empreses públiques són iguals i no tothom hi ha entrat a dit i sense concurrència, per això sorprèn que el valent Bauzá les fiqui totes a la mateixa saca sota l'amenaça de la crisi i l'exemple grec. Encara així, la sorpresa de la setmana no ha estat la crisi ni l'Administració Pública sobredimensionada, sinó la valentia del de Marratxí a dos mesos d'unes eleccions generals i la covardia extrema de l'expresident Antich remugant d'allò que ni en deu presidències s'hauria atrevit a dur terme.