lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Radicalització a la vista?

Potser el fenomen està ocorrent pertot arreu, però a les Balears resulta, des del meu punt de vista, d'allò més evident: s'hi està produint una substitució de les elits locals. Certament, les Balears, sociològicament, som una societat conservadora, articulada al voltant d'uns valors tradicionals. Això caracteritza, de manera prou general, les societats insulars, poc propenses a aventures i a sortides de to. També, pel cantó més negatiu, poc propenses al risc o a un excés d'imaginació.

D'alguna manera, els governs conservadors de les Illes, en el passat, s'havien ajustat prou a aquestes característiques. Es tractava de governs d'ordre, poc tendents a generar conflictes innecessaris, partidaris d'adormir la política més que no de revifar-la, escrupolosos a l'hora de defensar l'ordre establert i la legislació vigent, no gaire creients en l'Estat i observadors de la pròpia societat des d'una distància sovent irònica. Què hi té a veure, el PP d'avui, amb el que ha governat les Illes Balears amb Gabriel Cañellas, amb Cristòfol Soler o amb Jaume Matas? Què hi té a veure, el PP d'avui, amb el que aprovà la Llei de Normalització Lingüística, l'any 1986, amb un ampli consens social i polític, o amb el que va promulgar el Decret de mínims d'implantació de la llengua catalana dins el nostre sistema educatiu? Què hi té a veure, el PP actual, amb el que defensava l'establiment d'un model educatiu propi per a les Illes Balears o amb aquell que es permetia el luxe de comptar amb líders que enviaven tranquil·lament els seus líders estatals "a pescar calamars a Mururoa"?

Certament, ben poca cosa. El PP de part forana, populista i pròxim, poc creient en l'estat, una mica corrupte i una mica irònic, utilitarista de la política, ha deixat pas a una altra tipologia de partit polític. I, d'aquí, ve la meua idea que una determinada casta d'elits locals ha deixat pas a unes noves elits, molt allunyades de les seues predecessores. Ara tenim un PP molt més urbà, molt espanyolista, d'un jacobinisme absolutament impropi d'un partit que es consideri conservador, creient en la seua ideologia política, gens ni mica irònic i sense cap sentit de l'humor, estatista i honest, que no es banyarà en corrupció però que permetrà (i fins i tot atiarà) l'abús fiscal de l'Estat contra els ciutadans de les Illes Balears.

El Partit Popular s'ha radicalitzat, aquí i arreu. A les Balears es diu a cara descoberta que es retrocedirà en l'oficialitat de la llengua catalana i en la defensa dels propis trets d'identitat. Com es diu i es practica a Catalunya, a Galícia, i com s'ha anat fent des fa anys i panys al dissortat País Valencià.

Correlativament, és ben previsible que la radicalització del PP -que tothom dóna per fet que guanyarà les pròximes eleccions generals espanyoles- comportarà una radicalització de posicions a les nacions sense estat amb més substància sociopolítica. A Catalunya s'està treballant en la direcció d'aconseguir una unitat nacionalista que englobi CIU i ERC. Al País Basc, els resultats de Bildu, el 20N, podrien ser encara més espectaculars del que ho varen ser a les eleccions municipals.

Contràriament al que alguns podrien pensar, la radicalització no portarà a un carreró sense sortida, sinó a haver de posar les cartes dalt la taula, per part de tothom, i cercar solucions als contenciosos que no es varen tancar durant la Transició. N'Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, ho va deixar ben clar l'11 de setembre: Catalunya ja ha començat una segona transició. La primera transició va portar els diferents països ibèrics a la democràcia. La segona transició ha de portar aquells que tenguin prou gruix social per aconseguir-ho a la llibertat nacional. La radicalització del PP, amb el seu canvi d'elits, hi ajudarà, sense cap mena de dubte. Em preocupa, emperò, aquest canvi d'elits quines conseqüències tendrà a les Illes Balears. Fa un parell de dècades, no era difícil imaginar-se en Gabriel Cañellas entenent-se, en un cas de conflicte nacional, amb en Jordi Pujol. Ara em costa més, emperò, veure José Ramón Bauzá acompanyant Artur Mas en aquesta segona transició. Esper, de tot cor, equivocar-me en aquest últim diagnòstic. O que les antigues elits tenguin encara prou força per dir-hi la seua, quan arribi el moment.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pau, fa mes de 9 anys

Quina panada mental! Pareix un ferm adepte de la peregrina història del Cañellas "cap de la tribu". Com si Cañellas no seguís tenint el control del sector negocis del PP! Qui et penses amic Bernat qui són els "emirs de Qatar"? No són aquestes preteses noves elits, no, tornen ser en Grande, en Cañellas i els de sempre. Ben disposats a fer un dobler a costa del territori que ens resta per vendre.

Valoració:0menosmas
Per xavi verd, fa mes de 9 anys

An el senyor Joan sa nostàlgia li embroma sa vista, i és sa mateixa melancolia inherent a tots es nacionalistes, i que els incapacita sa seva capacitat d´anàlisi: senyor Joan, aquestes elits d´ara són fies de sang de ses que vostè enyora, què no ho veu?: en Cañellas - quina imatge tan desfigurada per sa nostàlgia que en dibuixa!- educava es seus fiis en castellà, i en Sáiz, i s´efecte mimètic s´escampava ja ets anys vuitanta p´es pobles, sobretot dins sa gent que havia estudiat, farta que se´n riguessin d´es seu accent per dins ses aules de Deusto, de Pamplona , de sa Complutense... Aquests d´ara són fruit natural, de sa mateixa manera que es fiis des qui ets anys 80 demanaven autonomia, demanen ara sobirania. S´escrit del sr Joan és model per estudiar (qualque dia se farà) sa visió fatalment afectada de glaucoma, pròpia des nacionalisme.
Atentament

Valoració:-12menosmas
Per Xesca, fa mes de 9 anys

Molt bé, Caldentey, i no triomfarà! Si ho sabem dur bé.

Valoració:12menosmas
Per Jordi Caldentey, fa mes de 9 anys

Els catalans no assimilats de les Balears, de la Franja i de València hem de començar a construir una societat paral·lela, que visqui al marge de l'Estat i de les seves autonomies sempre que sigui possible.
Quan va haver acabat la II Guerra Mundial, la població alemanya d'allà deçà els rius Oder i Neisse a la part de l'est, l'arrossegaren literalment de cap a l'oest. Encara avui, aquests dos rius constitueixen la frontera oficial d'Alemanya amb Polònia.
Una minoria alemanya que va romandre a la seva contrada pairal, ha sobreviscut clandestinament com a població estrangera i marginada dins la seva pròpia terra fins avui. Encara avui és un tabú a l'Alemanya oficial parlar d'aquells territoris com allò que realment són, l'Alemanya de l'Est. L'anomenada Alemanya de l'Est era, en realitat, l'Alemanya Central.
Bé, aquestes minories, que tothom donava per condemnades a l'assimilació a Polònia, han sobreviscut i avui es troben que comparteixen l'euro amb els seus antics conciutadans alemanys. Fills o néts d'antics arrossegats (Vertriebene, en alemany) compren les cases que la Polònia a les ordres de n'Stalin va expropiar a llurs avantpassats. Alemanya finança cursos d'alemany voluntaris als descendents d'alemanys no arrossegats que romangueren com a estrnagers a casa seva.
Si la Catalunya Central s'allibera d'Espanya, els catalans no renegats de la Franja, València i les Balears patirem represssió i persecució. Però hem de tenir la vista posada a un esdevenidor millor i hem de fer de fil conductor entre el nostre passat català i el nostre futur, que també serà català. La barbàrie mai no triomfa definitivament. Mai.

Valoració:30menosmas
Per Aina, fa mes de 9 anys

Sembla que les evidències són clares, però jo tb esper que vagis errat en l'últim diagnòstic, i que a l'hora de la veritat guanyi el seny, o, simplement que es produeixi un miracle. L'esperanaça, no hem de perdre-la.
Salut.

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris