algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La vida segons Schopenhauer (1818)

L'aspecte total de la vida és que la felicitat es troba condemnada a l'anihilament i el desengany, que és quelcom il·lusori. La vida ens enganya seguit, seguit, tant en els detalls com em el conjunt. No compleix allò que promet, llevat de quan vol que veiem que és poc desitjable allò que desitjam. El present és una decepció; però allò que ha de venir és incert i el que ha passat, irreparable. La vida porta, de manera ostensible, el segell de quelcom de disposat, per tal que ens decantem d'ella, que ens ha de resultar difícil comprendre com ens podem enganyar creient que ha estat feta per tal que la poguem gaudir amb gratitud i que l'home ha estat creat per esser feliç. Al contrari, aquestes il·lusions i desil·lusions perpètues, així com el caràcter de la vida, sembla que han estat calculades amb la intenció de convèncer-nos que res hi ha en el món digne dels nostres vehements desitjos, de la nostra activitat, de les nostres lluites, que són vanitat tots los béns, que el món és sota tots els conceptes, insolvent, i que la vida és un negoci que no cobreix despeses, tot amb el designi de moure la voluntat a decantar-se'n."

Ho explicava Schopenhauer per tal de fer-nos conèixer la seva teoria sobre la trista irracionalitat de la nostra existència. Segons això, el món que nosaltres ens representam és només aparent. La veritable realitat del món i de l'home és voluntat irracional i aquesta és manifesta en la pluralitat enganyosa dels éssers mundans. Aquesta voluntat es mostra sempre insatisfeta, és dissortada i resta dins el dolor. Així, es podria dir que el dolor és el sentiment fonamental de tots els éssers, perquè és l'essència de l'univers. Totes les arts han representat aquest dolor, especialment la música.

Autors com Pío Baroja i Miguel de Unamuno se sentiren atrets per la filosofia de Schopenhauer i per això també trobaven absurd el desig de l'home de ser feliç, puix que la seva mateixa vida és també absurda. Per ells, el món manca de sentit i, en determinats moments, ho volen reflectir en els seus escrits literaris.

Crec que ja que som aquí, tampoc no ens hem de deixar vèncer per tan radical pessimisme. La vida és, efectivament, un misteri. Podem dubtar dels reveladors i dels visionaris, dels fets miraculosos i extrasensorials, puix que tot, al cap i a la fi, i si hem de fer cas de la teoria psicològica i psiquiàtrica, sembla ser cosa humana. Deia algú que els bojos mouen el món. No sabem si és veritat. Però el que si que és veritat és que tots portam dintre quelcom de poesia, unes amagades il·lusions, i que quan aquestes es materialitzen esdevenen instants màgics capaços d'esbucar muralles de tristor. Per això, Arthur Schopenhauer (Danzig, 1788-Frankfurt Main, 1860), tot i que distingí una voluntat de viure comuna a tots els éssers vius, font de patiment, considerà l'obra d'art o creativa com a font per a superar tal patiment.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris