Cap a quin model de societat aman? Durant generacions, i amb les circumstàncies més difícils, aquest poble no ha deixat mai abandonada la seva gent gran. Sempre s'ha enginyat les fórmules que calien per aconseguir que estiguessin atesos fins al darrer moment. Ara, ja arriben els dubtes. De moment, Cort diu que no podrà pagar els clubs de gent gran fins al gener de 2012. Aquests clubs són l'alegria de moltes persones que han treballat tota la vida i que bé s'han guanyat el dret de gaudir del seu oci un cop jubilats.

Hi ha fórmules, com és natural, per arreglar aquesta situació dels clubs que depenen de Cort. Però aquest no és el problema fonamental. No hi ha dubte que Cort aconseguirà arreglar aquesta disfunció conjuntural. Allò important és que la incertesa s'ha apoderat de la tercera edat: s'ha allargat l'edat de jubilació, es congelen les pensions i se sospita que tard o d'hora arribaran les retallades a tot allò que significa benestar social.

Vénen temps durs, insolidaris, on el poder acabarà identificant-se amb una tisora. Si és així, les darreres que han de patir són les persones grans. Els darrers que han sentir el fuet de la depressió crònica que ens amenaça són els homes i les dones de la tercera edat. No oferir-los el millor és caure dins una societat sense sentiments, sense cor i sense ànima, impròpia d'aquest estrany i enfurismat segle XXI.