muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
13°

L'Academia i els principis

Que per aquestes contrades no s'hagi fet renou abastament amb la tramesa de Pa negre a la pugna pels Oscar és un efecte directament proporcional al nombre de cinemes que en el seu moment la varen exhibir. Podeu recordar, també, que en tot el territori només una sala palmesana va sortir de l'armari i la va oferir, valenta, en versió original -sense subtítols, (no tan) òbviament. La cinta va tenir una vida extra després d'arrasar als Goya, però l'opinió publicada hegemònica -la mateixa que ara veu tan lluny que el film superi tots els sedasos per ser entre les finalistes que sabrem el 24 de gener- encara no ha pogut perdonar que Francesc Colomer, el jove actor protagonista premiat en els guardons del cinema espanyol, demostràs més soltura en la llengua de Cervantes que alguns directors generals en la governamentalment reivindicada com a llengua cooficial.

Diran els al·ludits que els esforços els varen destinar el seu dia a llengües estrangeres rendibles, una assignatura encara pendent. Pendent aprendre-les per a alguns; per d'altres, el que està pendent és usar-les com toca, que posseir un aparell de rajos ics no és sinònim de saber-lo utilitzar. O -tornam al cinema- haver vist i revist una pel·lícula no comporta haver-la entès, un extrem rellevant si parlam de Pa negre, atesos els comentaris que hem sentit amb motiu de la darrera tria de l'Academia de las Artes i las Ciencias Cinematográficas etcètera, etcètera.

La gran pel·lícula que és Pa negre eclipsa mediàticament la novelassa d'Emili Teixidor, un volum menys feixuc que el Jo confesso, que arrasa ara entre els lectors catalans. El film que llença universalment Agustí Villaronga l'han enviat a competir en la categoria de "millor pel·lícula de parla no anglesa", així que ja sabeu per quin motiu hi haurà algun lobby interessat que la cosa no acabi d'anar bé. L'acadèmia espanyola hi ha enviat un film que no és en spanish; deu ser que ho varen veure molt clar, i d'això, ailàs, ens n'hauríem d'alegrar tots. Ja ho diu en Farriol a en Francesc, agafant-li el cap entre les mans: amb la guerra, el pitjor és que es perden els principis.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris