nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

Magror i perill

Quan les butxaques del personal comencen a buidar-se massa aviat de manera alarmant, el camí s'estreny, els governs de torn peguen clatellades econòmiques als més dèbils fent veure que és l'únic que poden fer per continuar actuant com si governassin, quan els que manen en realitat, els que donen llendera i agranen cap a ca seva són els de sempre, el gran capital, els poderosos que ho són més de cada jorn que transcorre, pot passar el que vulgueu, però res de bo si no es restableix dins uns terminis prudencials un seny, un cert equilibri. De crisis n'hi ha hagudes sempre de manera cíclica, però els que les manejaven no s'havien atrevit mai a arribar als límits d'ara. I això és molt perillós. Quan l'economia submergida arriba als extrems d'ara mateix, qualsevol govern es debilita a poc a poquet però una mica més cada dia, i, com a conseqüència d'això, els serveis públics i socials es deterioren, la precarietat s'instal·la onsevulla, els petits robatoris augmenten alarmantment i als menjadors de caritat les coes s'allargassen... Aleshores és quan el perill de la compareixença d'il·luminats fora manies és més greu, degut més que res al fet que la credulitat de la gent infla i s'aferra al primer clau que troba, es deixa enlluernar. Amb l'escalada ultradretana per tot arreu pensava. Serveix a la perfecció com a botonet de mostra, devers Vich, un individu magrel·lo, estiradet i d'ideologia gens ni mica difosa anomenat Josep Anglada Rius.

El Josep Anglada, mestressada va mestressada ve, és el president de Plataforma per Catalunya (PxC) des del 2002, regidor de l'Ajuntament de Vic des del 2003 i Conseller Comarcal d'Osona des del maig del 2007. I aquests darrers dies li he sentit unes declaració pescades amb càmera oculta que el retraten a la perfecció, li fan una ecografia d'alta qualitat. Impagables.

A 19 anys, instal·lat dins l'extrema dreta de la Fuerza Nueva del Blas Piñar, ja feia de tour- operador i promovia a bon preu viatges organitzats al Valle de los Caídos mesetari amb un èxit considerable (no m'he atrevit a escriure-ho en català). Home, encara eren uns bons temps pels néts del franquisme, hi havia moltes llicències d'estancs a adjudicar aleshores, si et sabies posar una camia blava.

Llegesc que l'any 1989 va ser candidat del partit franquista Frente Nacional, el número 26 de la llista per ser exactes, però prest es donà a conèixer i mostrà el llautó de la seva altura moral. El trobaren amb les mans dins el bescuit de l'apropiació indeguda de 350.000 pessetes del 1992 (2.100 euros), que encara eren doblers aquell temps i moment, i l'enviaren a escampar la boira. També ho havia fet un poc brutet en una festa del partit que no se li acudí res més encertat que magrejar els pits i el culet a una mulata que hi havia acudit a fer de vedet. Ja tenia debilitat pel personal de color l'energumen, com és ara amb els moros, els negres, els grocs, etcètera, que els anava tocant els dallonses tot el que podia i una mica més, per poc que es descuidassin.
Però tenia vocació política l'home, i ho va intentar repetidament però sense èxit de la mà d'allò que s'inventà el José María Ruiz Mateos primer, Alianza Popular i Partido Popular després, sense ni així d'èxit. Bregues cada dos per tres amb els que no estan d'acord amb el seu posat de pinxo, de lleteret de barri. La cosa és que, amb el seu ultradretà i xenòfob discurs, amb aquest invent de PxC, té seguidors, el 2007 aconseguí quatre regidors. I la cosa infla. Que vagin jugant amb la crisis els de la clau dels doblers, que mà morta, mà morta, es pot perdre qualque mansiula gens ni mica recomanable. Convendria anar alerta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris