nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Ahmadinejad Road

Els esdeveniments relatats a continuació es produïren el 1999. El professor universitari Michael Faraday, de mitjana edat, reconegut i respectable, estableix una relació més que cordial amb la simpàtica parella de veïnats que s'acaba d'instal·lar al costat de ca seva, en un suburbi benestant de Washington.

Viudo de fa poc, i turmentat encara per les tràgiques circumstàncies que varen provocar la mort accidental de la seva esposa -durant una operació antiterrorista de l'FBI que no va sortir bé-, el professor aviat comença a sospitar que la civilitat i el bon rotllo del matrimoni veïnat potser són una simple façana per dur a terme un atemptat terrorista contra algun dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

Incapaç d'aclarir si està perdent el cap per culpa de la paranoia -la mort de la dona el va dur a obsessionar-se amb la subcultura dels grups antisistema d'extrema dreta que hi ha escampats, latents, arreu del país- o de si és a punt de descobrir la veritat d'un pla pervers, Faraday emprèn una investigació pel seu compte.

Cada vegada més convençut de la perillositat dels seus veïnats, el professor es pensa haver descobert quin és el pla del matrimoni terrorista. En una persecució de les que només es veuen al cinema, surt disparat amb el seu cotxe darrere d'una furgoneta que va, segons ell, carregada d'explosius. Botant-se de mala manera tots els controls, aconsegueix entrar darrere la furgoneta ominosa al soterrani d'un edifici federal. La policia, que ha perseguit el professor, el deté. Però ell els explica que la furgoneta està carregada d'explosius i l'amollen per comprovar-ho. Obren el vehicle i resulta que és buit: no hi ha ni conductor ni bomba. De cop, el professor ho entén tot. Va cap al seu propi cotxe, n'obre l'equipatge i hi troba l'artefacte letal, que al cap d'uns segons ja explota. Els diaris i les televisions de l'endemà van plenes amb la sorprenent notícia que l'eminent professor Michael Faraday, embogit de dolor, ha comès l'atemptat per venjar-se de la mort de la seva dona.

Dic que aquests fets es varen produir el 1999 perquè la pel·lícula que els relata -Arlington Road, de Mark Pellington, amb Jeff Bridges en el paper de professor i Tim Robbins en el de maquiavèl·lic terrorista- es va estrenar aquell any. En general, és una pel·lícula molt potent. Un thriller psicològic amb aires polítics que et manté clavat a la cadira fins al final. Només té un problema. Que tot el seu argument, molt ben travat, apassionant, hipnòtic, se sosté sobre una incongruència, o sobre una idea absolutament inversemblant: la idea que puguin existir uns terroristes que, després de cometre una mortaldat, renunciïn a assumir-ne l'autoria i a explicar-ne les raons.

Això ho saben perfectament els terroristes d'Al-Qaida, que aquesta setmana han criticat durament el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, perquè ha tornat a repetir públicament que els atemptats de l'11-S en realitat són un muntatge americanosionista. Emprenyats perquè Ahmadinejad els nega "el mèrit" d'haver assassinat 3.000 persones i d'haver ferit el cor dels EUA, li han demanat que no aboni més el terreny de les teories conspiratives, que tant han circulat d'ençà de l'11-S del 2001.

No es podria dir més clar. Tanmateix, continuen sent milers i milers les persones que es pensen -però en realitat ells no es pensen res, ells ho saben tot- que els atemptats de l'11-S varen ser un muntatge. Penjats al YouTube, desenes de vídeos expliquen què passà realment aquell dia. No varen ser avions sinó míssils, les torres no varen caure per l'impacte dels avions sinó per les descàrregues d'explosius que hi havia en diferents pisos, i etc., etc. Fa de mal dir si la gent ha vist massa pel·lícules o n'ha vistes massa poques.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 9 anys

Tant en Ahmadinejad com els terroristes de Il-Kaida estan an el servici de la
mateixa causa: els Illuminati.

Valoració:-1menosmas
Per Ponts, fa mes de 9 anys

"Arlington Road" és una gran pel·lícula. Però als que no l'hagin vista supòs que no els haurà fet cap gràcia que en contassis el final.

Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris