algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Un metge nou (1961)

"Un dia, sobtadament, un nou doctor entrà a la ciutat. Ho va fer amb un carretó llogat, duent un gran cistell que contenia totes les seves propietats: un munt de llibres fermats amb una correja, un lloro dins una gàbia i un ca d'aigües. Era un home de devers trenta anys, baix, bru, d'ulls i bigotis negres, que podria haver semblat jueu si el seu nas no hagués tingut la forma arrufada pròpia dels polonesos. Vestia un elegant abric, quelcom passat de moda, però folrat de pell, i duia polaines i un capell d'ala ampla com la dels gitanos, mags i calderers. Dempeus entre les seves coses, enmig de la plaça del mercat, es dirigí als jueus en un jiddish incorrecte, tal com ho sol fer un gentil...

-Eh! Jueus! Vull viure aquí! Som metge. El metge Yaretzky... S'instal·là en una casa d'un carreró secundari, prop dels camps. No tenia ni dona ni mobles. Va comprar un llit turc i una taula coixa. El vell doctor Chwaschimski cobrava cinquanta groszy per visita i mig ruble si visitava a domicili, però el doctor Yaretzky acceptava sempre el que li oferien i s'ho ficava en la butxaca sense comptar-ho. Li agradava fer bromes amb els seus pacients. No va passar molt de temps sense que es formassin dos bàndols arreu de la ciutat, els que asseguraven que el nou doctor era un curandero que no sabia distingir un peu d'un colze, i altres que juraven que es tractava d'un gran metge. Els seus admiradors asseguraven que amb una sola mirada al pacient ja en tenia prou per a fer un diagnòstic i que retornava la vida als moribunds. L'apotecari, el batlle rus, el notari i totes les autoritats estatals eren partidaris del doctor Chwaschimski i com que Yaretzky no anava a missa, el capellà donava per fet que el metge no era cristià sinó infidel, tal volta un tàrtar i un pagà. Moguts per aquestes idees, alguns feren córrer la veu que potser enverinava la gent i que segurament era un bruixot. Però els jueus pobres del carrer Bridge i dels arenals el preferien...".

És un fragment de l'obra publicada en aquelles dates per Isaak Bashevis Singer i que porta per títol L'Spinoza del carrer Market. Ens explica com un metge nou arriba a una població habitada quasi exclusivament per jueus, sense altra ètnia que la dels funcionaris russos i el pope de l'església ortodoxa. El metge nou, que és un polonès que no sembla gaire ambiciós i es conforma de bon grat amb el que hi ha, no triga a esser assenyalat amb el dit pel seu tarannà racionalista. Com tantes altres vegades i en casos semblants, per tal de desfer-se'n, li fan ploure al damunt diverses calúmnies. És quelcom que ha estat en tot temps una arma eficaç en mans del fonamentalisme religiós. La bonesa humana racionalista xoca a tothora amb el menyspreu dels que pensen que tot s'ha de fer per Déu. I no només per Déu, sinó pel déu particular de cada doctrina. En aquest cas fas el bé, cures malalties sense cobrar als més pobres, et mostres solidari amb la gent més desventurada i et qualifiquen de bruixot i heretge, ben llest per anar a la foguera inquisitorial. Ahir aquesta foguera era física, amb flames físiques i sofriments físics. Avui, a molts indrets, la foguera inquisitorial és psíquica, en forma de menyspreu i marginació...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris