algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Estats emocionals i la bufeta

Dimarts és el dia de la setmana en el qual mostrem un estat emocional més baix, això sí, seguit de prop pel diumenge horabaixa, en tant que divendres és el dia que acostumem a estar més contents. Per arribar a aquestes conclusions -certament sorprenents i brillants-, un equip d'investigadors de la Cornell University ha hagut d'analitzar més de cinc-cents milions de piulades -tweets- fetes a 84 països durant dos anys. La setmana passada la revista Science va donar a conèixer aquest treball i, si va a dir veritat, no em vindria de nou que resulti nominat per a la propera edició dels premis IgNobel, aquells que s'atorguen a recerques que, primer, ens han fet riure i, després, ens han fet pensar. Haurà de ser per a la propera edició dels IgNobel, la del 2012, perquè la d'enguany ja està cuita: dijous passat a un amfiteatre de la Harvard University es va celebrar la no gens formal cerimònia d'entrega anual d'aquests premis.

Com cada any, aquests premis serveixen per a destacar recerques, diguem-ne, peculiars -algunes de les quals no poden o no s'haurien de repetir- i fan palès que també en aquest àmbit, com li va dir el filòsof al torero, hi ha gent per a tot. Així, per exemple, el premi IgNobel de Psicologia -que enguany té a veure justament amb l'anàlisi d'estats emocionals- ha anat a parar a un noruec que ha esbrinat quina és la causa dels sospirs que fem adés i ara. Sembla que interpretem els dels altres com una mostra d'un estat emocional negatiu, però que veim els propis com l'indicador de la pausa que fem quan abandonem una activitat per entomar-ne una altra. Per la seva banda, el de Fisiologia ha estat atorgat a uns investigadors que han demostrat que les tortugues de potes vermelles no es contagien els badalls entre elles. Volien esbrinar, entre tres hipòtesis -mimetisme inconscient, empatia mental o contagi social- quina era la millor per a explicar aquest fenomen, i com aquestes tortugues no presenten les dues primeres capacitats, el contagi hauria de ser per la tercera, però ha resultat que no es contagien els badalls.

Més prosaics són el de Biologia i el de Química. El primer l'han guanyat un australià i un canadenc que varen observar que un tipus d'escarabat prefereix copular amb botelles buides d'una determinada marca de cervesa australiana que amb femelles de la seva espècie. A més d'explicar aquesta tendència amb raons associades al color i textura de les botelles, no s'estan de fer un crit d'atenció sobre el perill que pot suposar per a la reproducció d'aquests escarabats el llançament indiscriminat de botelles buides en general i les de la marca en qüestió en particular. El de Química ha estat per a uns japonesos que s'han entretingut a calcular quina concentració de wasabi (rave picant) cal perquè uns esprais amb aquest producte siguin efectius -és a dir, prou empipadors- com per ser emprats en un sistema d'alarma per a situacions inusuals, com incendis. Càlculs que apareixen en la corresponent sol·licitud de patent del sistema d'alarma.

També hi ha premis per als àmbits de Literatura, que deix per a un altre dia, Matemàtiques, Física, Salut Pública i de la Pau, el qual per cert ha estat guanyat per l'alcalde de Vílnius, Lituània, per combatre la pràctica d'aparcar onsevulla cotxes de luxe esclafant amb un carro blindat els aparcats en llocs prohibits. Però, sens dubte, enguany, el més impactant és el de Medicina, atorgat a tres economistes de la Universitat Catòlica de Lovaina per haver estudiat la influència del nivell d'ompliment de la bufeta en la presa de decisions, la qual cosa els ha dut a demostrar que la gent pren millors decisions sobre alguns tipus de coses -però pitjors decisions sobre un altre tipus de coses- quan la tenen ben plena. Dit altrament, asseguren haver comprovat que les urgències associades a la bufeta plena estan correlacionades amb un millor rendiment a l'hora d'anomenar un color, però que aquest és pitjor en proves sobre significat de les paraules, quan els subjectes experimentals són sotmesos a un test d'atenció estàndard. Tanmateix, la part important vindria de la mà d'experiments de la mateixa recerca que corroboren nivells majors de control de la bufeta, i en conseqüència una major capacitat per a resistir les temptacions més immediates, en la presa de decisions monetàries. Aquest devia ser l'autèntic bessó de la qüestió, atesos el temps de crisi que corren: ja ho sabeu, si heu d'anar de compres, és molt millor anar-hi amb la bufeta ben plena, a vessar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris