nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Teatre...!

EL TEATRE (DE LA POLÍTICA)
El PSOE hauria de fer teràpia de grup. Perquè des de la gorra de Pablo Iglesias a les temples tenyides amb tinta de calamar de Pepe Bono, hi ha la visualització d'una degeneració ideològica prou notable. És alarmant que el planter socialista hagi aportat a la dreta més indòcil valors a l'alça com Rosa Díez o Joaquín Leguina. O la darrera perla, Pepe Bono, infinitivament més pintoresc, si no més brillant, que Rajoy o González Pons. Bono sap que l'única manera que té de continuar en l'alta política passa per un pacte Pepé-PSOE, perquè el 20-N el seu partit perdrà bous i esquelles. De manera que afirma que conservadors i socialistes estan condemnats a entendre's per treure Espanya del mal pas. No ho dubteu: si el sent Indalecio Prieto, li venta les mosques. Però Don Indalecio ja és història. I la tragèdia: Carme Chacón, ara que havia arraconat l'esmòquing de Purificación García i parlava del abuelo republicà més que mai, s'ha quedat en offside clamorós. Perquè a la senyora Elena Valenciano, que és la coordinadora de campanya del PSOE, li ha faltat temps per anunciar, en sintonia amb Bono, la predisposició dels socialistes a tirar endavant pactes d'Estat amb el Pepé. Un suggeriment (que més aviat és un prec): si la proposta Bono-Valenciano prospera, no podrien estalviar-nos, socialistes i conservadors, la campanya electoral...? Nosaltres, els ciutadans, i la nostra salut mental, més aviat precària després del 22-M, els ho agrairíem.

LA POLÍTICA (DEL TEATRE)
Blanca Marsillach és una actriu i promotora teatral, formada en els tuguris més marginals que contestataris de Malasaña, que un dia va descobrir els efectes terapèutics de l'oració i, en conseqüència, va donar cop de volant a la seva vida esbojarrada, va enfilar el camí de la dreta i no va frenar fins a arribar al paradís (és a dir, Maó), allà on pengen dels arbres els fruits més saborosos i governa una senyora sensible i delicada (és a dir, la conservadora Àgueda Reynés) després que la ciutat fos cau tradicional de l'esquerra. Naturalment, la conservadora Àgueda no va aconseguir, el 22-M, girar la truita ella sola, sinó que va disposar d'infinitat de suports entre els quals cridava l'atenció el de Blanca Marsillach. El gener passat, Blanca viatjava a Menorca i dinava amb la candidata i amb Josemon Bauzà. I el 20 de maig, l'últim dia de campanya, tornava a fer costat a la senyora Reynés en la presentació de les propostes conservadores contra la violència de gènere. No feia d'estaferm, Blanca Marsillach. De manera que ens va avançar una perla de collita pròpia, d'una originalitat absoluta perquè no se li acut ni a Miquel Ramis, l'home del Pepé que ha sabut oferir titulars més rutilants a la premsa. "He podido darme cuenta (va dir Blanca) que los que realmente toman decisiones a favor de los servicios sociales son los gobernantes del Partido Popular". En fi...! Festes passades, coques menjades. Àgueda Reynés va guanyar les eleccions i Blanca Marsillach se'n va tornar a Madrid, tot i que el juliol va fer-se rebre per Maruja d'Espanya, ja instal·lada en el Consell de Mallorca, i va lliurar-li un dossier amb la ressenya dels èxits més remarcables de la seva companyia. I endevina, endevinalla: quina és la gala estrella de la programació teatral de Cort...? Apa! Si endevinar-ho fa empegueir! Una noche con los clásicos, del Teatro Fígaro-Adolfo Marsillach. Amb tota seguretat, Blanca Marsillach és a punt d'encetar, a les Illes Balears, el quadrienni més triomfal de la seva carrera. I una darrera cosa: posaria messions que batrà els rècords de permanència en cartell de Xesc Forteza.

EL TEATRE (DE CARRERÓ)
Amb quatre mesos de govern, Josemon ha fet més per rearmar l'esquerra que Francesca Bosch amb quaranta anys. Els sindicats recuperen les banderes arnades i els escriptors van més coents que na Peix Frit quan li alçaven la paella. Ara ja és possible que parlem de l'aliança de les forces del treball i de la cultura que propugnava el PSUC. I tot gràcies a Josemon Bauzà, que remena les cols amb una irresponsabilitat absoluta. Qüestió de tarannà: no sols provoca amb els fets, sinó de paraula. Una frase seva: "A IB3 hi haurà programes en castellà, faltaria més!". I una altra, pronunciada a l'obertura de curs de la UIB, en relació als estudiants que l'escridassaven: "Vostès entendran perfectament per què el compromís d'aquest Govern és apostar per l'educació". Aquest "faltaria més" vol dir "per penques". I en la segona frase dóna a entendre que aquells que exerceixen el seu dret a la protesta són uns mal educats. Déu meu...! Si Alfonso del Real hagués introduït aquestes dues morcillas bauçanianes a La Verbena de la Paloma, el text no se n'hauria ressentit.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume Serra Cardell, fa mes de 9 anys

Completament d´acord amb l´anàlisi en els tres apartats.Sembla que la mal anomenada transició democràtica els hagui servit de "eraser" i els hagi esborrat la Memòria a alguns membres actuals( per no dir a la majoria)del partit socialista .Jo no tenc cap dubte que D.Indalecio els hagués ventat les mosques , i jo que li hauria ajudat a fer-ho,.M´afegeixo al prec de que deixin de fer el paripé i ens estalviin la campanya electoral, ho agraíria per que no deixo de pensar (i en causa molt dolor )en tants companys i companyes que hi deixaren la vida pel socialismei que son anorreats per les actituts dels Bonos i Valencianos.Salut i Memòria.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris