algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

El rei de l'esforç

Una cosa és el rei reflexionant sobre l'esforç i una altra el rei de l'esforç. I encara em costa més d'imaginar allò que deu entendre el rei per esforç, la relació entre la tormenta que cau i la forma com es perceb aquesta situació des d'un palau reial. En aquest temps, malhauradament ens podem refiar de poca gent. Servidor, de fet, només escolta els majors, dones i homes assenyats i bons. Quan un testament era a punt de fragmentar una nissaga, el pare de família sol·licitava el veredicte d'un d'aquells homes bons, aquells salomons que cercaven l'equilibri enmig de tanta trencadissa. Els antics no confiaven gaire en els advocats. Amb els metges, tampoc.

Els economistes no existien i cadascú volia pesar amb la seva balança per no ser estafat pels mercaders o comerciants, generalment una mica més barruts que la resta de la població. Tornant als reis actuals, ens interessa singularment viure atents a tots aquells que defensen un missatge diferent als continguts tòpics que omplen tots els espais informatius i no permeten pensar ni crear absolutament res al marge de la negror. Sabem que no hi ha feina i per tant no tenim capacitat de plantar cara al deute que hem generat voluntàriament i conscientment. Res d'allò que passa no és nou, sinó la conseqüència d'un model, d'un estil de vida que havia servit de patró a una part considerable de la humanitat. Allò que no canvia, tanmateix, és l'esperit i l'essència del model liberal, basat en un patró de societat capitalista i en el qual l'estat ha volgut assumir un protagonisme pel qual no estava capacitat, ni tenia els recursos suficients per complir amb les obligacions que manifestava voler assumir. Aquest estat, per tant, al marge que ho manifesti el seu primer representant en l'escalofó institucional, no té legitimitat per donar consells, precisament perquè l'esforç no és un dels seus vessants més sòlids, sinó més aviat una de les seves febleses. Allò més preocupant no és el missatge que es transmet des de palau, sinó aquella realitat amarga que apareix diàriament en els mitjans amb geriàtrics, centres d'educació especial, hospitals i institucions per a discapacitats que fan un servei imprescindible. És altament saludable que el rei s'esforci a posar un toc de bon humor en les seves aparicions, però hi ha moments en els quals no convé riure en públic, encara que hom hagi de fer un esforç.

Sobretot quan hi ha milions de ciutadans que han perdut la rialla i que van perdent la capacitat de ser persones, i, en conseqüència, també la valentia i la capacitat de lluita, perquè tenen la sensació de no poder fiar-se dels que comanden. La crisi podria ressuscitar el socialisme a França i la socialdemocràcia a Alemanya; per la mateixa raó que enfonsarà el socialisme hispànic. Els europeus estan llançant un missatge clar: trobar una alternativa als polítics actuals, sabent que ningú no pot arreglar aquesta averia còsmica. Hi ha necessitat de confiar en algú, encara que haguem de fer un esforç molt superior al que voldríem per creure en la paraula dels candidats, perquè les promeses, la darrera setmana del novembre, duraran dos telenotícies.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per JPG, fa mes de 9 anys

Agraesc la ponderada claredat expressada en aquest article

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris