nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Anam enrere

No m'hauria pensat mai que el mon camines cap enrere, en lloc de fer-ho cap endavant. Quan a Espanya es va instaurar la democràcia, tots els joves somiaven amb un estat de benestar, com el que gaudien al resta de països europeus, que ja tenien una democràcia consolidada. A poc a poc, pareixia que ho havíem anat aconseguint. Educació de franc, sanitat per tothom..., però, de sobte, resulta que tot allò que havíem assolit ara no es pot mantenir. Tots els governs europeus, el Govern central, els autonòmics i totes les administracions públiques han començat a retallar. I han començat per tot aquest grau de benestar que pareixia que ja teníem consolidat. Diuen que si no ho fan podria estar en perill, incloses les pensions dels jubilats.

Tots els dies se sent dir que, a totes les comunitats autònomes, han deixat de sufragar serveis bàsics per a la població. La cantant Ana Belén, a final dels 90, ja cantava uns versos que deien, textualment: "No me importa lo vivido, me mata la estupidez de acabar un fin de siglo distinto del que soñé". A Ana Belén ja no li agradaven les coses llavors, i encara li deuen agradar menys ara. En aquest moments, a mi em passa un poc com a Ana Belén, quan just acabava el segle XX i començava el XXI. També em mata el fet de tornar major i veure un món distint d'aquell que vaig somiar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris