nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Confinats al carreró de les immundícies

Ja els he expressat, en altres escrits, la meva perplexitat davant una fet quantificable: mentre les necessitats del país -regió, segons JR- són sortir de la crisi i no minvar els servicis bàsics: sanitat, educació, etc., aquest executiu ens distreu l'espera parlant de llengua, de lingüística i altres oremus per l'estil. I sembla que la intensitat sobre el tema continuarà. I continuarà i ho farà fins que hauran assolit el seu objectiu, que no és altra que eliminar la llengua catalana, modalitats incloses, de les Illes Balears. Aquests dies, fullejant papers sobre el decret Font de Mora, el mal exemple a seguir per als pepers d'aquesta terra, algú amb seny del País Valencià deia que el decret no feia altra cosa que obeir les directrius de la FAES, ja ho saben, aquesta fundació que marca la ideologia del PP, i aquestes directrius passen per eliminar la llengua catalana i que l'única llengua de l'estat sigui l'espanyola.

En José Ramón, com un bon xotet de cordeta, no ha fet altra cosa que fer-se seu el decàleg -o és un monòleg?- ideològic i, juntament amb el seu lloctinent, Delgado, impulsar-lo a tota màquina. Abans varen eliminar -Roma no paga traïdors- dos regionalistes que els ajudaren a fer-se els amos del PP, en Pastor i en Font. I qualsevol afirmació que fa el president no és gratuïta, ans al contrari, és ben intencionada. Fins i tot aquella que va fer a Madrid -lengua oficial vs lengua cooficial- i que ara sembla que se'n vol desdir dient que la vàrem treure de context. I un be negre! Si no, mirau el blog de Joan Francesc Canyelles i veureu que quan va fer la proposta que el català continuàs sent un requisit a l'ajuntament de Marratxí, els arguments que donaren els qui s'emmirallen amb en Bauzá són idèntics: "primer som espanyols, després mallorquins". Es tracta de reconsagrar aquest binomi, l'important és el castellà i ser espanyol; el català i voler viure en català forma part d'un segment de gent a la qual han (ens han) de confinar a la categoria de ciutadans de segona. I això és ben clar, si els metges no entenen el català hi ha una població, que vol ser atesa en català, que en té el dret, que s'hi sent molt més còmoda, que entén millor els metges, condemnada a viure al carreró de les immundícies, de les merdes, mentre que una altra part de la població viu a les avingudes luxoses. Els indígenes, a la reserva. Els nouvinguts i els nouvenuts al luxe i al paradís. Uns ciutadans de segona i uns ciutadans de primera. Si no volen que els metges sàpiguen català, l'única manera és canviar la llei i establir per no llei això que els he dit abans: uns de primera i uns de segona. Tampoc no és gratuït això de confondre com qui no vol la cosa la Llei de Normalització Lingüística amb el Decret de Mínims. Es tracta de generar unes actituds lingüístiques contràries a la normalització lingüística. I les actituds són gairebé tan important com les lleis.

Per altra banda, el president justifica la presència del castellà a IB3 dient que allò que ha de fer la televisió és recollir el que hi ha al carrer, d'aquí el perquè del títol d'aquest paper. L'argument de carrer i de la llibertat. Molt bé. I l'executiu, reflecteix el que hi ha al carrer? No són majoritàriment monolingües en castellà? Quina és la llengua del Consell de Govern? S'hi volen jugar un pèsol? La resposta és fàcil: l'executiu respon ben a les clares a allò que emana des de la FAES i instaura el model lingüístic que voldria per a la societat illenca (un conseller o dos que parlen català: els dels pagesos quan ha de parlar amb ells i el dels mestres d'escola on encara viuen en la il·lusió de transformar la societat).

L'argument del carrer no crec que sigui universal. En JR, quan era batle de Marratxí, tenia un regidor que era i és fuster, que li demani quantes factures fa en negre a l'any. Quantes vegades li demanen la factura en negre? El carrer no vol pagar impostos. Però en canvi, el poders públics arbitren les mesures necessàries per assolir els seus objectius. Aquesta és la seva responsabilitat. Si volen que el català no desaparegui, també és necessari arbitrar unes determinades mesures. Però clar, això no els interessa. I com que ningú no vol viure al carrer de les immundícies, ja saben que fan: mudar-se als bulevards de les falses il·lusions.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume Rosselló Gelabert, fa mes de 9 anys

Por el boulevard de los sueños rotos (Los Secretos)
www.youtube.com/watch?v=FkUHvIj-u1c
Estam mal colonitzats per Espanya i per les seves ex-colònies!!!

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris