lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Pla i Llevant

Els anys setanta, els demògrafs temien per la salut pública del Pla de Mallorca. La comarca es despoblava sistemàticament, entre d'altres causes perquè la gent jove cercava eixopluc a les zones turístiques o a Ciutat. El turisme capgirà l'ordre social i mental dels illencs. El problema de Palma, amb l'arribada massiva d'immigrants peninsulars, s'interpretava fonamentalment en clau social, i molts pocs s'atrevien amb un discurs nacional, políticament incorrecte. Només una minoria analitzava aquella evidència demogràfica en clau política o en clau d'identitat. Ara sabem que la immigració descontrolada no ha afavorit la cohesió social del país i ha contribuït a desnaturalitzar encara més una terra, orgullosa de la seva manca de compromís i sense instint col·lectiu. Mallorca, des del seixanta, ha esdevingut una gran àrea metropolitana, amb una infraestructura hotelera i una capital. Una dita hindú diu que un home que mai no ha arriscat la seva vida és un pobre home.

Això mateix podem dir del país, que ha fet de la falta de risc una cultura, una manera de ser, i segurament per això mateix és un pobre país. Aquell Pla de Mallorca que els setanta perdia posicions en les estadístiques de població, potser ara ha recuperat un paper d'avantguarda pel país. Si més no ha fet un gest, un crit d'atenció. Després dels succeïts de Felanitx, també podem parlar de la reserva del Pla i Llevant. El vi potser és un mapa que indica elements invisibles d'aquest país on existeixen unes minories atípiques, disposades a batallar i a no posar-ho fàcil a la sociologia de l'evidència. El Pla desperta i proposa un pla. Sembla tenir una estratègia per situar-se en el primer plànol de l'actualitat, en aquest final d'agost aparentment soporífer des del punt de vista de l'interior. L'associació Pla de Mallorca en Marxa i la Marxa Jove pel Territori han posat els focus de l'actualitat sobre una comarca de Mallorca que havia anat apagant la seva veu, a causa de la crisi, però sobretot víctima de la mateixa inèrcia general, començant per la Mancomunitat del Pla.

Recordem que aquesta institució ha tingut una legislatura que ha qüestionat profundament bona part dels seus objectius inicials. Arriba novament el torn de la societat civil del Pla, amb un protagonisme dels més joves, compromesos en la seva lluita per la llengua i el territori. Comença segurament un capítol nou en aquesta història d'eclipsament i d'ofegament del Pla per part de les administracions i per part dels poders fàctics. El Pla té unes virtuts i unes característiques comarcals, disposa d'una estructura administrativa i té un teixit municipal divers però amb moltes inquietuds en comú. La crisi dels ajuntaments, les amenaces de suprimir administracions locals i la manca de solvència econòmica dels serveis generals faran, segurament, que neixi una nova cultura de mancomunar serveis i ofertes. Falta per ventura la convicció que aquest és un dels camins del futur, per salvar una comarca que té quasi de tot, però està patint novament les conseqüències d'un model de societat que sempre acaba afectant el territori i apagant la capacitat de risc d'aquells que desitgen un altre model de societat per Mallorca.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris