algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

La màscara de carn (1975)

"Gems, la meva cussa, ha parit. L'he deixada en el bungalou. Allà es troba bé. Gaudeix de la pau necessària per alletar els seus cadellets i per tenir-ne cura. Allà la veig, asseguda de costat, quasi cap amunt, per tal de poder oferir millor la doble filera de mamelletes rosades. I quatre bolles negres, quatre petits monstres àvids, els quals ulls són encara d'un color blau fosc, xuclen afanyosament amb les seves cues rígides, estremint-se per l'esforç realitzat, estirant amb fortes mossegadetes el pit matern. Puc veure com les seves llengües s'aferren a la carn, adaptant-se com si fossin ventoses a tal rodonesa; i la llet, en passar, els infla la gargamella. Assaciat, esgotat, ebri, el més golafre s'atura, vacil·la, roda de costat i resta immòbil, panxa per amunt, amb les parpelles tancades, els llavis plens encara de blanca llet, el ventre inflat, rodó i tens com una bolla... i dorm. Minúscula figureta de negret xato, el musell negre, els ulls tancats i la boca oberta.

La llarga llengua de color de carn, fina i mig buidada, com un pètal, s'agita encara, palpa maquinalment l'aire, immers en un somni de golafreria. Gens, sense moure el cos, gira vers ell el seu nas, l'empeny suaument, l'ensuma, li passa la llengua pel ventre nu d'ésser acabat de néixer, sa i fort, i col·loca el seu gran cap sobre el cadell, que desapareix sota la cabellera llarga i espessa. Així ha romàs, immòbil, amb un cadell sota el cap, mentre els altres tres, en filera, espatarrats i amb la cua dreta, li segueixen xuclant les mamelles. La cussa ja no es mou. Només els seus ulls, els seus hermosos ulls daurats, em segueixen lentament mentre jo vaig pel recinte. Està tranquil.la, és feliç... la mir, m'hi assec al seu i pas suaument la mà pel seu pobre crani d'animal fidel. És feliç. Compleix amb la seva tasca d'animal. Gaudeix, inconscientment, del plaer de donar, de complir aquesta obra de vida per a la qual ha vingut al món. És plena d'una alegria inconscient però total, absoluta, completa. D'una felicitat sana, senzilla, natural, que jo mai coneixeré...".

És la veu d'un personatge, el protagonista, de la novel·la Masque de Chair, obra de Maxence van der Meersch. A través d'unes pàgines que podríem considerar magistrals, el personatge, que fa el relat en primera persona, posa en joc mil sentiments i la mateixa quantitat de frustracions. És, en certa manera, l'anàlisi d'algú que es sent diferent dels altres i no sap com enfrontar-se a tal dissort. La vida de Gems, la seva cussa, paral·lela als seus sofriments, li causa una certa enveja, puix que tot seguint els instints naturals, sembla plenament feliç. I és que de la pròpia senzillesa sorgeixen les més preocupants complicacions. I les grans complicacions només es poden guarir amb fortes dosis de senzillesa. La bellesa d'aquestes imatges entorn de la cussa que acaba de parir no es pot posar en dubte.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris