nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

La fe i el botellot

La fe, més que per moure muntanyes, tal com vàrem poder comprovar en la Jornada Mundial de la Joventut celebrada dies enrere a Madrid, serveix per mobilitzar una gran massa de jovent. A través de multitud d'imatges hem pogut veure moltíssims joves excitats i enfervorits amb la visita del Papa Benet XVI a la capital espanyola. A banda d'aquest sentiment de devoció i admiració compartit per centenars de milers de joves arribats des de diferents països, un dels temes a debatre en tertúlies i tribunes d'opinió ha fet referència a la qüestió econòmica. Qui ha pagat tot aquest muntatge i els serveis generats per tal que aquest esdeveniment arribàs a bon port? Qui, d'aquesta arribada massiva i consumista de gent, n'ha sortit beneficiat? La lògica ens convida a pensar que en un estat laic i aconfessional, com és el cas d'Espanya, les despeses derivades de la vinguda de la màxima autoritat religiosa s'haurien d'imputar a l'organització, però, ¿què succeeix quan aquesta responsabilitat recau en l'Administració? Ras i curt: que pagam tots els ciutadans.

I, és clar, els beneficis milionaris que alguns s'han embutxacat no reverteixen en la societat. Així que, comptat i debatut, els doblers surten de les arques públiques i van a parar a l'empresa privada. Però la qüestió més sucosa d'aquesta visita del Papa, amb tota la seva cohort de capellans, monges, seminaristes, etc., recau en el contingut del missatge. De debò algun jove d'avui dia pot pensar que la fe i la creença ens faran sortir d'aquests temps de crisi econòmica i malestar anímic? Hi pot haver algun cervell, diguem-ne normal i corrent, que, ja ben entrat el segle XXI, es pugui creure que amb els resos i les pregàries es pot aturar l'aigua que cau del cel? O tal volta molts d'aquests joves acudiren a l'encontre més animats per viatjar, conèixer gent o anar de gresca que no pas per escoltar les paraules divines i els sermons profètics del representant de Déu a la Terra? Anant per altres verals, aquestes darreres setmanes, amb motiu de les Festes Patronals que es celebren a molts pobles de Mallorca, hem pogut sentir les queixes de batles i altres responsables polítics que no han vist amb bons ulls aquestes reunions nocturnes per honorar la festa del botellot.

El ritual sempre és el mateix: aparcar el cotxe on es pugui, treure del maleter les bosses amb el material i començar a preparar els combinats amb els tassons de plàstic, el gel, botelles grosses de refresc i diferents tipus d'alcohol. I a beure s'ha dit, que la nit és llarga! Fa anys que el botellot començà a generar problemes de renou excessiu, brutor escampada, embriaguesa perillosa... Entre els joves, sobretot entre els que no disposaven de doblers a lloure o d'una targeta de crèdit amb fons, es posà de moda aquest beure a escarada per entrar a la discoteca ja amb un bon puntet que... Molts municipis i ciutats s'han vist obligats a regular i posar mesures a aquestes trobades -no deixant entrar els cotxes al poble o requisant les botelles de vidre, per exemple-, que ara sovint es produeixen de forma massiva, no ja com un avançament de la diversió sinó com la diversió mateixa. S'ha passat de l'avantsala de la festa, deixant aquest preludi esmerçat a corre-cuita, a la celebració més lenta i pausada però igualment perjudicial.

A dir ver, em sembla un problema de difícil resolució, i tal com s'han posat les coses per al jovent que, evidentment, no ha quedat al marge dels flagells d'aquests temps que corren amb un percentatge molt elevat d'atur, la cosa va per llarg i en augment, sobretot ara, les nits d'estiu, que conviden a revetles fins a la matinada i a revetles inacabables. Segurament entre els assistents a la JMJ i els confrares del botellot hi ha diferències més que substancials en la forma de concebre el món i la bolla. I això, la diferència -econòmica, ideològica, religiosa, cultural...- entre uns i altres farà que els extrems, amb el temps, es vagin apropant fins a encabir-se en un model de convivència allunyat del fanatisme i dels excessos. Per començar, els demanaria que s'emportin el fems i la brutícia a casa seva. No estam per haver de pagar hores extraordinàries de neteja per una festa que no és la nostra. Ni ganes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris