cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
19°

El futur del món

Quan un bon jugador d'escacs mira un tauler on hi ha plantejada una determinada posició pot arribar a preveure, amb poc marge d'error, quina serà la pròxima jugada. Per molts moviments hipotètics que hi hagi dins l'àmbit d'allò possible, només n'hi ha uns quants de 'lògics', els més previsibles davant d'un possible atac, o els més adequats de cara a mirar d'escometre una ofensiva. Si hom mira el mapa del món actual, i sap història, demografia, sociologia, i intueix de quina manera poden comportar-se els estats en el futur immediat davant dels seus problemes interns i externs: ¿pot arribar a preveure el futur, talment el jugador d'escacs? ¿Pot arribar a calcular les guerres futures, els problemes que afectaran a zones concretes del globus? ¿O potser això no es pot saber, com em penso, perquè mai es pot preveure quina mena d'homes -malvats o magnànims- portaran les regnes de totes aquestes societats?

La hipòtesi del professor George Friedman és la contrària: la història -el futur- es pot arribar a conèixer amb concreció aproximada. D'aquesta teoria n'ha fet una carrera professional. Friedman és fill de jueus hongaresos, escapats dels camps de concentració, del comunisme i de la Segona Guerra Mundial fins als Estats Units. Friedman va fundar l'any 1996 una empresa dedicada a la previsió geoestratègica, ocupada a vendre les seves conjectures de futur polític i econòmic a centenars de clients: estats, corporacions internacionals i altres organismes. Per Friedman, la història futura és predicible, ja que està condicionada pel passat i pels problemes que sotraguegen el nostre present. Si s'al·lega que la història no és racional, Friedman només té una resposta: preveient el més irracional es pot arribar a saber quins seran els futurs contratemps. ¿I què preveu? Una altra guerra mundial l'any 2050.

Els Estats Units dominaran el segle, però primer la Xina entrarà en una recessió monumental; Turquia s'elevarà com a superpotència, Polònia serà decisiva, la UE no passarà mai de ser una casa de bojos, el Japó i Turquia s'alienaran contra els Estats Units (és probable, diu, que ataquin des de bases militars assentades a la Lluna) i, al final, els Estats Units tornaran a guanyar, etc. Friedman parla de zones d'alta tensió en els pròxims anys: la frontera de la UE amb Rússia, el Caucas, el Pacífic. Tot això ho diu en moltes entrevistes, i ho concreta amb un detallisme entre còmic i feridor en un llibre titulat Els pròxims cent anys.

Friedman parla dels països del món com si fossin homes singulars, moguts per un caràcter previsible. Sembla no considerar la hipòtesi que la seva simple opinió pugui canviar els esdeveniments, cosa que, fet i fet, no deixa de ser coherent amb la totalitat del seu pensament: Friedman només pot encertar-la considerant que els homes no són lliures. Com que no ho són, són previsibles, com ho és un cultiu de bacteris. Són esclaus de la seva història i de les seves passions. Han fet guerres assassines i continuaran fent-ne. Han jugat a ser déus -a endevinar la història- i continuen fent el ridícul.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 9 anys

M'agraden més les prediccions de Nostradamus. Em semblen més assenyades.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris