cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

De palaus i privilegis

Gaddafi i la seva túnica ja són part de les llegendes que sempre acompanyen els fugitius. Gaddafi, el governant excèntric o el dictador, segons ens convingués, ha deixat pas al criminal perseguit. Per això, i a partir de la victòria dels rebels libis, Occident participarà també en el rebosteig de la vida de Gaddafi. De moment, ja sabem que un túnel de quilòmetres interminables l'enllaçava al mar i que, quan la família se n'anava de vacances, ho feia com manen els cànons dels mandataris ostentosos, no en faltaria d'altra! Construccions de disseny i avantguarda que miren a la Mediterrània farcides de luxe pervers, d'aquell que haurien de rebutjar els bons musulmans, tot protegit i custodiat d'esquena al poble. Mirant les imatges, és inevitable pensar en la nostra petita i surreal illa amb palaus comprats amb bitllets de cinc-cents per presidents megalòmans i altres de sostrets al poble en nom de la Monarquia i d'una suposada promoció turística de l'illa. Així és el nostre món globalitzat: ens escandalitzen les cases del dictador magrebí mentre pagam religiosament mig milió d'euros del nostre minso pressupost autonòmic per pagar als Borbons la neteja del seu recinte vacacional. Davant la indignació dels de sempre i d'un parell mallorquí més, perquè la rondalla dels avantatges monàrquics també comença a qüestionar-se, els cortesans argumenten que el palau és auster, res de luxes. Es tracta, com sempre, d'una qüestió de fe, perquè als mallorquins se'ns veta l'entrada a un palau que el propietari ens va cedir i regalar. Per motius de seguretat no podem entrar a Marivent i, per altres motius que mai no ens han explicat ni demanat, es construïren per als fills del Borbó cases independents a Son Vent. Marivent creix igual que la seva despesa. Tranquils: la nostra capacitat d'agenollar-nos és infinita.

Així, la mateixa setmana que coneixem el que ens costa tenir net i preparat el palau, el gairebé expresident Zapatero ens sorprèn una vegada més pactant una reforma constitucional amb qui, probablement, serà el seu successor a la Moncloa. Si tenim en compte que en aquest país la Constitució és com un tòtem sagrat, intocable i inqüestionable, el regal de Zapatero escapa a tota lògica. Així, sota l'excusa de les urgències europees, de la situació econòmica extrema i de la irrebatible majoria necessària, Zapatero i Rajoy es carregaran el nostre estat del benestar sense que nosaltres hi puguem dir ni piu. Ni consulta popular, ni referèndum, ni un debat sobre la Monarquia ni sobre el Senat, ni sobre la unitat indissoluble de la nació, ni sobre el sistema electoral ni sobre res que faci por als pares de la pàtria. Nosaltres, els súbdits d'aquesta monarquia parlamentària, només tenim dret a fer el paripé cada quatre anys. Després, el de la gavina i el de la rosa, units per la força de la majoria i per la por que fa perdre els privilegis, ja pactaran els nostre futur.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris