nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

Perdre de vista les persones

Els anuncis d'acomiadaments de persones que treballen directament o indirectament per a les administracions públiques ens proporcionen uns instruments de precisió per fer el retrat dels nous governants d'aquestes institucions. No voldria que ningú es pensàs que ara servidor vull fer d'expert economista i dictar un diagnòstic sobre la situació; i menys encara una teràpia per millorar la salut del malalt. Després de comprovar que la immensa majoria d'experts en aquestes qüestions han fracassat en la radiografia de l'economia i en l'aplicació de remeis globals o casolans, pretendre insinuar qualsevol tipus d'instantània significaria assumir d'entrada el ridícul. En condicions normals, hom pot mirar d'aportar una mica de sentit comú, però quan l'economia esdevé una religió el sentit comú en queda automàticament exclòs -com el primer virus a combatre.

No obstant això, hi ha una cosa de la qual en deim humanitat -en minúscules-, que comprèn pietat, solidaritat, bon cor i una mica, també, de sentit comú, i que no té per què perdre's en el naufragi general. Ans al contrari, aquesta humanitat és l'únic que pot ajudar-nos a travessar el temporal, a atenuar els danys de la turmenta. És menester que, en moments de tribulació, els governants no perdin mai de vista que tracten amb persones, que al capdavall salvar persones és més important que fer quadrar números. Qui diu salvar diu reduir fins on sia possible els mals que se'ls causa.

Des que han entrat els nous governants, centenars de persones viuen una situació de tensa inseguretat, que s'hauria pogut suavitzar amb la presentació de projectes seriosos de reforma en lloc de les amenaces que se'ls han estat adreçades i dels anuncis de reduccions llançats a l'aire sense cap mirament. Ja se sap que els càrrecs dits de confiança són normalment rellevats a cada canvi de govern, però més enllà d'aquests casos hi ha centenars de treballadors, amb les seves famílies corresponents, als quals s'ha sotmès a un calvari d'incertesa sàdicament intensificada. Tal com s'ha actuat des dels poders públics en aquesta direcció, hi ha gent que hi actua i gent que té més en compte les persones i sap com fer-ho per tractar-les amb humanitat. No podem, en cap cas, sentir-nos orgullosos dels governants que fan patir aquestes persones més, fins i tot molt més, del que, en darrer extrem, seria inevitable.

Tot plegat, hi ha paraules per descriure els fets, hi ha qualificatius per definir els governants que no dediquen el més petit esforç a alleujar l'angoixa dels treballadors que volen despatxar. El lector, sens dubte, té aquestes paraules, aquests adjectius, a la punta de la llengua. N'hi ha que semblen insults, però que tècnicament són definicions -recordau l'anècdota de Valle Inclán. En qualsevol cas, la desimboltura amb què alguns han afegit aflicció a tantes vides demostra, per si feia falta, que no tots els polítics són iguals. N'hi ha alguns que han perdut de vista les persones. Però no és el cas de molts d'altres.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 9 anys

Gràcies Guillem!

Valoració:4menosmas
Per ona, fa mes de 9 anys

Enhorabona per aquest article !!! Li dono tota sa raó

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris