cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
27°

Arrel als ulls, un cert sentit de l'admirable en l'obra de Francesc Florit

Un matí lluminós d'aquest agost de foc entres a l'exposició del Roser, una antiga església barroca habilitada com a sala cultural al cor mateix de Ciutadella, i quedes esglaiat davant l'obra pictòrica de Francesc Florit Nin. Primer et sorprèn, dins l'ample espai del recinte, la unitat temàtica, la maduresa aconseguida en el treball artístic (obsessiu, si més no, durant tres anys), els formats grans dels quadres, la coloració suggerida, més que no explícitament expressada, davall les capes de blanc grisós.

Però més que el goig estètic (que sovint es queda en allò de dir que bo! o que polit!, o bé: superb, impressionant i d'altres adjectivacions), a mi em corprèn un cert neguit o inquietud. Què ens ha volgut comunicar l'artista amb els seus "retrats arborescents" que, tot incorporant elements simbòlics presents en etapes anteriors de la seua obra (mandales, corones, textures vegetals, escriptures...), ara s'han posat al servei d'un objectiu que se m'apar més ambiciós?

Arrel als ulls, que es diu la mostra, no comporta un missatge amable, sinó més tost un toc d'alerta, que es pot llegir en una citació de Walter Benjamin just a l'entrada: "La salvació de la humanitat i de la naturalesa són indissociables". En aquest sentit, els caps humans que esdevenen branquillons d'una vegetació que de vegades arrela i de vegades s'enfila com les moltes rames d'un arbre vell, ens parlen de les transformacions (les Metamorfosis d'Ovidi) d'unes espècies en d'altres, seguint el gran simbolisme de la inversió, però també el sentiment essencial de la diferència entre allò que és unitat primigènia i allò que es manifesta i percebem pels sentits. Hi ha curioses similituds en algunes formes vegetals (llavors, escorces, bajoques...) amb el contorn dels llavis, de l'orella, dels nas, dels ulls, o sigui, amb les portes dels sentits humans... Segons explica Cirlot al seu diccionari de símbols, les transformacions en sentit ascendent decanten les aparences del moviment de la roda i les dirigeixen cap al "motor immòbil" d'un centre que és fora de l'espai i del temps. Potser és fer-ne un gra massa en el camí del manament nietzscheà de servar fidelitat a la Terra mare, on l'ésser humà se sobreposa al món vegetal, el prolonga i es prolonga ell mateix no sense una certa violència.

Tanmateix, on l'espectador trobarà probablement la major càrrega expressiva serà en el biax de les mirades. "Mirar, ver, nombrar, estaciones sucesivas para llegar al verdadero ser de las cosas" -escriu en una introducció al magnífic catàleg el professor Perfecto E. Cuadrado. Açò és, d'acord amb ell, "poder de transformación y de creación a través de la mirada educada para ser sorprendida y de la palabra (dicha, escrita, pintada) convenientemente adiestrada en el arte de dar forma y aliento a la sorpresa".

Ara em sembla veure què hi ha d'inquietant en aquests rostres esbrellats, solcats, embolicats de radicalitzacions i fibres: cap d'ells no et fita els ulls; més tost els acluca o desvia de manera honesta, discreta o distreta. No hi trobam la mirada assassina del tòpic (Vós que amb so mirar matau, / matau-me sols que em mireu, / que més m'estim que em mateu / que viure si no em mirau) ni desafiant ni maliciosa; sinó que aquests ulls arrelats miren cap endins tot cercant una veritat més pregona: jo som tu i tu ets jo en la mesura que tu i jo som terrals. Però hi ha un patiment d'arrel profunda davant un món que no se'n surt (Tony Judt dixit).

Francesc Florit ens fa entendre que la cultura no és sols sinònim de coneixements que, en teoria, ens ajuden a comprendre millor el món en què vivim i els components de la nostra vida social i col·lectiva; és també la capacitat de gaudir de les obres que alguns éssers humans han produït amb plaer estètic i intel·lectual de gran força. I és l'ésser humà el protagonista i el destinatari d'aquesta obra.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Vincenzo, fa mes de 9 anys

Per entendre (si és que la plàstica s'hagi d'entendre) en Florit Nin s'ha d'haver filtrat C. Pavese, és la clau de volta del seu cosmos. Per cert, professor, us heu llegit el darrer/pòstum llibre de Judt: El Refugi De La Memòria...Un llibre fet d'estampes i contraforts. Entranyable llibre.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris