nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
14°

Mentides constitucionals

Tants anys bravejant que teníem una Constitució d'acer i ara resulta que tenim una Constitució de pega. Tants anys reafirmant la perfecció i la immobilitat d'una Constitució que els espanyols s'havien donat a si mateixos per absoluta unanimitat i indiscutible consens (tret de quatre radicals i cinc esparracats marginals que no havien copsat el curs de la història) i ara resulta que una maniobra confusa entre els líders dels dos partits que se succeeixen sense més alternatives imaginables en el poder la modificarà perquè sí, perquè no hi ha més remei, i sense que calgui cap referèndum ni similar, perquè ja ens hem gastat els euros en altres festes comparables en inutilitat a la que suposarà aquesta reforma per vigilar la butxaca estatal. Això sí: ningú no ha recordat tampoc que, si fa quinze o vint anys s'hagués empès alguna mesura per digitalitzar la democràcia i per aprofitar Internet per a alguna cosa més que pagar les multes de trànsit, ara fer un referèndum seria molt més barat que qualsevol d'aquestes campanyes que ens engeguen perquè mengem més fruita o ens vigilem la pressió arterial.

La Constitució era intocable, i cap dels suggeriments per modificar-la mínimament (i no diguem ja per complir-la...), ni tan sols els més diàfans -com la igualtat sexual en l'accés a la Corona o donar alguna utilitat al Senat-, havien tingut èxit. Però ara és urgent afegir-hi que l'Estat i els seus múltiples tentacles no gastin més del que ingressen, amb les excepcions tradicionals (que faran el nou redactat tan arbitrari com els intèrprets del Tribunal Constitucional vulguin, i ja sabem de què va aquesta arbitrarietat a l'hora de decidir i cap a on sol girar: cap al camí més centralista i conservador), i en quinze dies allò que era inamovible serà fàcilment alterat. Diuen els entesos que són els vents germànics els que han impulsat aquesta modificació, però deuen ser només una part, perquè no hi ha hagut gaire moviment perquè també n'imitem, dels alemanys, la clàusula legal que impedeix que hi hagi un desequilibri fiscal superior al 4% en les aportacions que les comunitats autònomes fan a l'Estat central.

Vinga, doncs. Si no hi ha més remei, modifiquem la Constitució, perquè sembla que amb la llei rasa no n'hi ha prou per solucionar la crisi ni per convèncer els mercats que farem bonda (aquests mercats que ningú no identifica amb nom i llinatges però dels quals ja sabem que tenen un poder que els ciutadans no tenim: alterar la llei fonamental). I esperem que aquesta modificació secretista, arbitrària i confusament inseminada sigui l'inici d'altres canvis, per exemple perquè el conjunt de la Constitució sigui efectiu i vigent, i per exemple també per prohibir el maltractament dels animals, o per afavorir els hàbits saludables entre la població, o perquè tothom aprengui anglès d'una vegada. O per incloure-hi allò que deia Montaigne, que si el camí de la mentida tingués un rostre únic seria previsible, però que com que té cent mil cares i un camp infinit, no hi ha manera de preveure el que ens preparen els mentiders.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

Si sa població anglòfona no aprèn cap llengua diferent de sa seua, sa població no anglòfona no té per què aprendre anglès de manera generalitzada. Esperanto llengua internacional

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris