nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
20°

Nàpols, entre el romanç i la història (1550)

"Mirava des d'una altura /el rei d'Aragó un dia, /mirava la mar d'Espanya/ com minvava i creixia;/ mirava naus i galeres; / unes van i altres venien;/ unes carregades de sedes/ i altres de robes fines;/ unes van cap a Llevant,/ altres ho fan vers Castella./ Mirava la gran ciutat/ que Nàpols per nom tenia:/ Oh, Ciutat! El que me costes,/ per a gran desgràcia mia!/ Me costes vint-i-un anys,/ que són els millors de ma vida,/ me costes un tal germà/ que més que un Hèctor valia;/ me costes els mil tresors,/ que ben guardats jo tenia,/ me costes un petit patge,/ que més que a mi jo volia".

És la traducció d'un romanç castellà però que fa referència a la Corona catalanoaragonesa. Fou composat en la baixa edat mitjana i tal volta per un poeta que nomia Carvajales. Alfons V es queixa dels treballs i dificultats que li ha fet patir la conquesta de Nàpols. Quan es refereix a un germà perdut en aquella lluita, veim que es tracta de l'infant Pere d'Aragó, que tenia fama de gran guerrer. El mataren en el setge d'aquella ciutat el 1438.

No són molts els romanços en llengua castellana que tenen per tema la història d'Aragó. Entre d'ells, un sobre la campana d'Osca i un altre sobre la reina Maria, que fa igualment al·lusió a la conquesta de Nàpols: "La fortuna envejosa, /per tot el que jo tenia,/ li va oferir coses altes,/ que el Magnànim seguia,/ plaers per als seus desitjos,/ amb fets que hom coneixia,/ i donà-li després nova empresa,/ del reialme de Sicília."

Es queixa, Maria d'Aragó, de tots aquells que li prenen el marit: la guerra, Itàlia, la reina Joana de Nàpols, la recerca de la fama en arriscada aventura, la fortuna que de tot plegat en pot treure, però que el manté allunyat de la cort. Aquest Alfons V el Magnànim, fill de Ferran d'Antequera, es casà el 1415 amb dona Maria, filla d'Enric III de Castella. Com a rei d'Aragó (1416-1458), va continuar la política mediterrània i comercial de tanta tendència en els annals d'aquella corona. Havent conquerit Nàpols, entre 1421 i 1442, hi restà quasi tota la seva vida.

Mallorca participà activament en aquella guerra. En les accions de la conquesta definitiva de Nàpols, la nostra illa envià quatre galeres i mil tres-cents homes i va fer un donatiu de tres mil lliures. Quan, el 26 de febrer de 1443, el rei Magnànim entrava triumfant a l'urbs napolitana, l'esdeveniment era celebrat a Mallorca amb tres dies de festa. Mentre que la reina Maria, exercint el càrrec de Lloctinent General, tenia cura d'Aragó, Catalunya, València i Balears, Alfons governava directament els seus dominis de l'est, que estaven formats per Sardenya, Sicília, Nàpols, Albània i Esclavònia. Un cavaller mallorquí destacat, Salvador Estelrich, morí lluitant en defensa del rei, per la qual cosa i en honor seu foren celebrats a la Seu de Mallorca sumptuosos funerals. Un altre mallorquí de relleu en aquella empresa fou Pere Descatlar, per haver prestat al Magnànim per a la conquesta set mil cinc-cents florins d'or.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris