nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

La revolució dels rics

En aquesta vida servidor ha tingut una mica de fortuna. Entenc que ha estat una sort no conèixer gent rica. La meva vida ha transitat per camins secundaris, acompanyat de gent afortunada de moltes altres coses. Tampoc no he tractat massa gent contaminada per la riquesa aliena. Alguns sempre n'apareixen que fan ostentació de tenir empriu a certes convocatòries glamuroses, però són minoria, imagín perquè aquest tipus de personalitat apenes no m'interessa. Per tot això no m'he format en la cultura de la riquesa, sinó més aviat en ambients perifèrics a les grans fortunes, perquè he crescut i treballat en famílies i en ambients que han d'ajustar de forma ascètica la seva contabilitat. Darrerament, no obstant això, patia una síndrome fins ara mai coneguda. Tenia un cert desig de conèixer l'estat d'ànim dels multimilionaris, aprofundir les seves idees sobre l'estat del món i saber alguna cosa més sobre el seu compromís amb la solidaritat. Les informacions que arriben aquests dies sobre l'actitud d'un grup de multimilionaris francesos que han demanat pagar més impostos era la notícia que esperava.

Possiblement l'escenari i l'argument que, en somnis, el meu subconscient anava treballant de forma poc sistemàtica. Te n'adones ben aviat, que igual que no estàs preparat per entendre les finances, ni les fluctuacions de la borsa, tampoc no estàs en condicions de ponderar la mida d'aquestes nòmines o fortunes galàctiques. A França, per exemple, hi ha 30.000 famílies que guanyen més d'un milió net d'euros anual. No estic en condicions de valorar el que significa això, com tampoc no sabria analitzar de quina manera moltes de les grans fortunes s'han beneficiat d'una conjuntura econòmica i política a nivell global. Alguns són conscients de ser a tocar el final d'aquesta era i han d'apostar per la reforma social, fent un gest de generositat i d'altruisme. Com se suposa, és una manera de contribuir a mantenir el sistema capitalista en la mateixa dimensió. Canviar perquè res no canviï.

Però s'ofereixen, demostren una certa voluntat de voler fer costat a l'estat i de ser solidaris amb aquells sectors més castigats de la societat. Són actituds preventives. S'abriguem abans de ploure, tot com a conseqüència d'allò que intueixen podria succeir si el globus augmenta els desequilibris i la desigualtat, i la justícia social es cotitza a la baixa. Val la pena estudiar en profunditat la classificació del Word Giving Index i comprovar el lloc que ocupa cada estat en la classificació mundial de la solidaritat i d'altruisme. Aquests oferiments que ha liderat la propietària de L'Oreal, a França, confirma que les fortunes franceses només destinen entre el 10 i el 15% a l'altruisme, i estan molt lluny de la mitjana mundial. Warren Buffet, la principal fortuna del món, destina el 95% del seu patrimoni a la filantropia; i Gates, el 90%. De sobte entenc per què volia conèixer els rics. Ara allò que m'interessa és aprofundir el que tenen en comú aquells que han generat grans fortunes i les destinen al bé comú, particularment dels més necessitats. Com se suposa, parlam de la revolució des de dalt. A casa nostra, aquest futur encara no s'ensuma, per ventura perquè no hi ha rics, sinó aprenents, sense ofici.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris