cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

A les fosques i sense taquígrafs

En aquesta setmana agònicament canicular, de xafogors, de pedres que es tornen brases i camisetes que s'encasten finament a la pell, com va dir, mutatis mutandis, el poeta, s'ha obrat el prodigi. No, no hem sortit de la crisi, ni tampoc la borsa s'ha estabilitzat ni l'atur ha davallat significativament ni, per una vegada en la història, en aquest estat on habitam, i no cohabitam, s'han decidit a posar en marxa allò que s'entén com a economia productiva. Ni molt menys, entre tanta calda, les tropes, o millor dit, la minitropa dels joserras, ha pres una mesura que afavoreixi l'ús de la llengua pròpia d'aquesta terra. No, res d'això no ha succeït, sinó que s'ha obrat un prodigi molt més superior, gairebé quasi sobrenatural. La immaculada Constitució, aquesta mena de dama-nimfa-madrastra que ens regeix a tots, ha entrat en fase de mutació.

I no us penseu que ho ha fet de manera espontània, com si evolucionàs, que això seria obra i gràcia d'alguna ignota divinitat, sinó que ho ha fet de bracet dels dos partits que tallen el bacallà, és a dir, el PP i el PSOE. I no ho ha fet perquè s'hi incloguin alguns punts que a mi, particularment, m'agradaria que hi fossin, com és, per exemple, que s'haguessin definit, a l'article 3 i quan es va redactar, quines eren les llengües que es parlaven a l'Estat. (Molts de disgustos i aberracions filològiques ens hauríem estalviat). O també, m'hauria agradat, posem per cas, que es reformàs perquè les comunitats autònomes es puguin federar o establir acords entre elles, cosa que possibilitaria, si n'hi hagués voluntat, de fer campanyes globals en favor de la llengua catalana a tot el territori en què es parla. O, ja que han alçurat l'abellar, potser convendria que garantissin la igualtat de sexes a l'hora de poder accedir a ser portador de la corona reial. O, posats a demanar, que s'hi inclogui el dret a decidir. I qualsevol altre punt i a part que cadascú de nosaltres seria capaç de posar-hi.

Però res d'això no ha succeït: el prodigi -ara podem parlar de miracle en to menor- ha estat per modificar-ne un article que ha de servir, més o menys, perquè les administracions públiques no puguin estirar més el braç que la màniga. O, com a mínim, això és el que han entès uns ullons profans com els meus. De totes maneres, hi voldria dir dues coses. La primera és que un article d'aquesta mena hauria de ser superflu en un text: qualsevol administració, pública o privada, hauria de saber regir-se per les bones pràctiques econòmiques, saber que només pot endeutar-se per allò que pot assumir d'una manera real. La segona cosa que hi voldria dir em sembla molt més greu i important i fa referència a la manera com s'ha duit a terme la modificació de la Constitució. Crec que s'ha fet sense mètode. O bé la Constitució és una llei que podem canviar en voler, o bé no és aquesta cosa sacrosantíssima que durant tants d'anys ens han volgut vendre que és. El que no pot ser és que els dos partits majoritaris, gairebé a les fosques i sense fer renou -com si anassin a robar, que en deia un parent meu-, s'hagin posat d'acord i hagin modificat aquest article.

Quan es va reformar la suprema llei pels acords de Maastricht, es va presentar com un ajustament tècnic. En canvi ara, potser perquè no es vol donar la imatge que l'Estat espanyol es troba sotmès als designis del francès i de l'alemany, s'ha volgut vendre com un acord polític i com una mesura per sortir de la crisi. El mètode no m'ha agradat. És una mostra més de la prepotència que poden adquirir els dos partits hegemònics estatals. Tampoc no m'ha agradat l'atrezzo de l'opereta bufa: els nacionalistes catalans, de CiU, que tantes vegades han doblegat el genoll davant les exigències d'uns i altres, ara, que no són necessaris, volen fer-se els herois i els màrtirs. I el PSC, que té la clau per conduir el mètode per camins molt més metòdics, ja ha començat a dir que els sembla bé. Guions massa sabuts. Tot es pot fer a les fosques... i sense taquígrafs.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

No es tractaria de garantir sa igualtat de sexes a s'hora d'accedir a sa corona sinó de suprimir sa monarquia per a garantir sa igualtat per a accedir a sa prefectura de s'estat. Si es sexe no compta a s'hora d'establir una prelació per a accedir a sa corona, aleshores sí que compta es fet de ser es germà gros o sa germana grossa. I es germà petit o sa germana petita no tendrien també capacitat per a regnar? És a dir, d'allò que es tracta és d'accedir democràticament (és a dir, de manera electa) a sa prefectura de s'estat, tant a Espanya, com al Marroc, com a Dinarmarca

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris