cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

Llistes d'estiu

Hi ha dues castes de llistes de l'estiu: les del començament i les de l'acabatall. Les del començament són més optimistes: coses a fer durant les vacances, sopars amb els amics, llocs per visitar, eines per fer submarinisme, llibres per llegir que esperen de l'hivern... Les de l'acabatall són diferents, no són com les de l'any quan comença, però són les dels curs que comença. Mesclades amb les humils llistes del dia a dia (cabeces d'alls, llet, treure doblers del banc, telefonar a la germana...) agafen una altra tònica, hi ha coses per fer a diferents nivells: el pràctic, el laboral, el familiar, el millorament de la formació, de la salut, de la felicitat.

Contemplant una miserable llista, escrita en un tros de paper arrabassat d'un sobre, em faig a la idea que és una extensió de la nostra memòria i per això hi depositam confiança; s'explica el neguit quan en perdem una: és com un alzhèimer sobrevengut. La vida ve a ser com un enfilall de llistes, documents domèstics que ens permetrien entendre la nostra existència, com una radiografia de la nostra vida. Només cal examinar la llista de telefonades que hem fet o els e-mails que hem enviat i rebut. I no parlem de la importància de ser, o haver estat, a una llista, la dels interins per a la feina o la d'aprovats.

És, per tant, la senzilla llista de la compra, una baula més del nostre món farcit de llistes. I també ho pot ser l'enumerament de comportaments ètics, juntament amb les llistes del que aspiram, o del que voldríem tenir, de les músiques que hem de comprar. S'hi entrecreuen les llistes primerenques que ens feren aprendre, les dels deu manaments, la dels dies de la setmana, la dels mesos de l'any, la dels adverbis, la dels drets fonamentals de l'home (que excloïa les dones, per cert), amb les de coses transcendentals o no. La llista de jugadors convocats per Pep Guardiola, la de països irremissiblement pobres, la de les tribus d'Israel (Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Dan, Neftalí; Gad, Aser, Issacar, Zabuló. Josep i Benjamí), o la dels planetes del sistema solar.

Sense maximalismes: l'home i la dona són aquells animals que fan llistes. Formen part dels nostres rituals, són uns instruments compulsius, sobretot pel goig -quasi orgasme- que provoquen quan ratlles algunes de les coses que hi havia per fer, i s'han fetes! Comprar un quilo de peres o anar a renovar el DNI. No em referesc, com han vist, a les llistes enteses com a rànquings (les 100 millors pel·lícules de la història o els 10 edificis més alts del món), sinó a les de qüestions més prosaiques, quasi tant com la llista de telèfons o la dels bocatas d'un McDonalds, no a la llista dels delinqüents més cercats del món, la dels convidats a noces -una de les dues parts hi té més parents-, el testament, els candidats polítics....

Vaig regalar a la meva dona -llistòmana convicta- El Vertigen de las llistes, d'Umberto Eco, un llibre sobre les enumeracions, tant les literàries -la de les naus i els capitans de la Ilíada o la dels llibres que no agradaven a Cervantes explicitats a través de Don Quijote- com les pràctiques, les poètiques, les visuals... Tampoc no vull acabar com el genial Georges Perec, la seva obra literària llistada, tan ben contada! No. Em referia més al que parlava Ignasi Vidal-Folch: "Les llistes que elaboram per a determinades ocasions són microdocuments que ens parlen dels qui les redacta". No han trobat mai dins el carretet de la compra una llista abandonada? La llegesc, examín el tipus de lletra, per imaginar-me com deu ser el personatge que l'havia redactada. Trob més emocionant això que les llistes fabricades com a rànquings ordenats, com la dels millors cinquanta llibres dels darrers anys per exemple i -com conta Javier Cercas- al darrer que va consultar no hi havia La aventura de un fotógrafo en La Plata, de Bioy Casares, cosa amb la qual coincidim, i estripà immediatament la llista canònica. Les llistes enteses com a obsessió d'ordenar estan a l'ordre del dia, en un sentit classificatori, el que més agrada, el que no, el que més s'estima i el que més s'odia...

Circulava per dins el nostre cotxe un llibre, 14.000 things to be happy about, on es llistaven catorze-mil coses per sentir-te més feliç: des d'aixecar-te dematí i veure sortir el sol fins a ensumar l'olor del berenar dins la cuina. En fi, és el moment, a final d'estiu, per a una vindicació de les humils pretensions d'ordenar la nostra existència amb la llista de la compra o la llista de la rentrée, que pot començar cridant el llanterner per aquell grifó que deixàrem gotejant a Ciutat o per al propòsit de menjar saludable amb més vegetals, cosa que recuperam, sempre, de les llistes més antigues. Dues grans categories de llistes personals ens gestionen el dia a dia o dissenyen allò que aspiram a ser. Alguns dels nostres desitjos complerts han format part abans d'una relació llistada.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris