nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

I ara, ni crèdit

Sense la disciplina imposada per la Unió Europea, Espanya seria can Bum. Durant els anys 70 i 80 del segle passat, el dèficit de les Administracions Públiques estava ancorat en taxes pròximes als dos dígits. El dèficit era crònic, la inflació era la seva parella i la competitivitat es restablia a cops de devaluacions. El tractat de Maastricht establí les condicions per accedir a l'euro, i, sense grans esforços, l'Estat aconseguí controlar dèficit i inflació; l'endeutament era una mica massa alt, però com que Itàlia i Bèlgica el tenien descomunal, i no era qüestió de deixar-les a fora de la nova moneda, tant Espanya com Grècia entraren al club de les economies més saludables de la Unió. Les taxes de creixement espanyoles no aconseguiren eliminar la desocupació, però sí incrementar espectacularment els ingressos de l'Estat (taxes del 15% o del 20% anuals eren normals en alguns imposts). Aquest procés fou simultani amb el de traspassar a les autonomies les competències que tenen avui. Aleshores aparegueren dos problemes.

Per una part, el sistema determinava que els ingressos que l'Estat es reservava per finançar les seves competències (els serveis corresponents) creixia més que el pastís autonòmic (la part dels ingressos totals que es destinava als governs autonòmics), amb el consegüent deteriorament de la qualitat, en conjunt, dels serveis proveits pels governs regionals. El segon problema era la irregular distribució dels recursos destinats a les autonomies: les Balears eren la que més aportava, però disposava d'un finançament inferior a la mitjana (de fet, era la pitjor finançada). Si fins ara el govern autonòmic ha pogut fer front a l'obligació de prestar uns serveis d'una manera que no resultassin absolutament deficients és perquè ha compensat amb l'endeutament el drenatge fiscal que imposava l'Estat. El resultat és que, per culpa de la injustícia del sistema de finançament, la nostra és una de les comunitats més endeutades, mentre que les altres, les destinatàries de la nostra "solidaritat", si s'han endeutat és perquè han estirat més el braç que la màniga. Ara, però, pagarem justs per pecadors.

Les pressions d'Europa imposen una dràstica disciplina pressupostària en el conjunt de la despesa pública i, malgrat que les competències autonòmiques són d'una naturalesa tal que resulta difícil retallar les dotacions corresponents (sanitat i educació), l'Estat té la paella pel mànec i limita greument la possibilitat autonòmica d'obtenir nous recursos per la via de l'endeutament. No hi fa res que les Balears generin recursos més que suficients per pagar les obligacions de les seves institucions de govern: la "solidaritat" és l'única partida que no podem retallar. Els governs autonòmics i insulars no poden pagar les factures dels proveïdors, però han de transferir a les altres autonomies recursos suficients per estalviar-los aquest problema. Curiosament, aquest greuge no empeny els empresaris balears a revoltar-se contra el sistema PP-PSOE d'espoli fiscal.

Ara, aquest sistema, que no funciona bé més que contra nosaltres, s'ha activat per ordres de la Unió Europea i modificarà la Constitució per tal de fer innegociable la limitació de l'endeutament. Rajoy i Zapatero d'acord. Ja no té sentit votar PSOE per evitar que governi el PP, ni votar PP per castigar el PSOE. Aquests arguments són, definitivament, idiotes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris