nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Coexistència

És evident que el nostre temps i el nostre món ha de fer front a grans reptes: la crisi econòmica, el proveïment d'aliments per tothom, el canvi climàtic... Un d'aquests reptes és sens dubte la coexistència entre persones de diferent religió, ètnia, nació, cultura, civilització... Ja sé que tots aquests reptes, ben mirat, estan interrelacionats i exerceixen mútuament influències recíproques. Tot i això, per motius analítics i d'oportunitat vull centrar les meves reflexions en aquest gran repte de la coexistència. Analítics perquè necessitam segregar la realitat per poder tenir parcel·les abastables de comprensió i coneixement. I d'oportunitat, perquè l'explosió de Londres ha tornat a posar sobre la taula la virulència d'un repte latent.

Aquest estiu he pogut llegir un dels assajos que tenia pendents. El llibre en qüestió és de l'eminent intel·lectual Amin Maalouf i el seu suggerent títol Un món desajustat. Aquesta recomenable obra centra molt l'atenció sobre el xoc de civilitzacions i el conflicte entre occident i l'islam. Diu Maalouf que el conflicte dins les nostres societats respon a una certa desesperació. I aquesta desesperació no troba la seva explicació tant en la pobresa com en la humiliació i la insignificança, és un sentiment de perdedors, d'oprimits, d'exclosos. Així, l'autor d'origen libanès considera que a Occident la barbàrie no està feta d'intolerància i d'obscurantisme, sinó d'arrogància i d'insensibilitat. En la meva opinió, aquesta desesperació, per ser vertaderament explosiva, necessita afegir un element que és la desvinculació. Ho podem ejemplificar en paraules del sociòleg Salvador Cardús: el fracàs respon a les dificultats de les societats avançades per mantenir vincles forts de pertinença que permetin superar les tensions socials.

Ho intentaré dir d'una altra manera. La nostra idea clàssica és la nacional, en el cas que tinguis estat, i la nacionalista, en el cas que no en tenguis. Què vull dir? El que vull dir és que la pàtria era el gran tòtem vinculatiu, l'àmbit de solidaritat i de lleialtat. Fixau-vos si això era així que la gent fins i tot estava disposta a donar la seva pròpia vida. Per aconseguir aquesta adhesió hi havia diversos instruments, Cardús en cita alguns: família, escola, exèrcit... Dins aquesta idea, hi havia lloc per a les migracions, de totes formes, aquests nous contingents s'havien d'anar integrant i, per tant, anar tornant nacionals. Obviamen, les nacions es relacionen entre si, primer amb una tendència massa simplista a arribar a les mans i, més modernament, amb més diplomàcia i intentant evitar guerres destructives. Què succeix, ara? Succeixen moltes coses. Primer: que els instruments d'adhesió perden efectivitat per raons que seria molt llarg d'explicar i, per tant, la lleialtat i la solidaritat, la capacitat de sacrifici pels teus i el respecte es dilueixen. Segon: que els nous contingents, quantitavament molt significatius, no tornen nacionals d'una manera més o manco ràpida i pacífica. Tercer: no avançam de manera decidida cap a aquesta ciutadania global que propugna Maalouf. Quart: que cada pic fa més la sensació que el conflicte és estructural i irresoluble, sobretot per motius religiosos, i això tensa un costat i l'altre, internament i externament. Cinquè: les expectatives de l'ascensor social minven, de fet, tothom veu que ho tendrà més difícil que els seus pares, el futur és més aviat fosc i molta gent se sent estafada per no poder progressar, cosa que, afegida a la descohesió, és una bomba de rellotgeria.

Vivim en un món globalitzat, cada vegada més interconnectat, i resulta que la coexistència dins la relació constant presenta més complexitats que quan hom es podia mirar com els fessols. D'aquí que no es pugui pensar que les coses ja s'adobaran soles o que hem de saber viure sense resoldre el repte. Parafrasejant Maalouf, la persistència de l'amenaça no fa sinó pertorbar el funcionament de les democràcies. Per tant, mentre no encaram el repte, no només s'agreuja el problema, sinó que el règim que ens hem donat i del qual ens sentim legitimament orgullosos els occidentals es perverteix.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris