nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

La nova batalla de València

Un dels objectius preferents de l'anticatalanisme balear ha estat sempre el d'intentar valencianitzar el panorama polític, lingüístic i cultural illenc. Mai, però, el perill no havia estat tan real com ara. Ni tan greu. La nova generació "sin complejos" del PP, que ha arraconat la del canyellisme contemporitzador, sembla capaç de donar el cop de mà definitiu. Enmig, l'obra de Matas, ça i lla tan funesta, li preparà el terreny, amb la trampa de les modalitats, etcètera. Ara només es tracta de rematar la feina començada. Tot apunta a una reedició de la "batalla de València" com la que tengué lloc al País Valencià durant la Transició. Amb estratègies diferents, això sí, ja que els temps han canviat i l'escenari és un altre. Perquè ara mateix la dreta no necessita fer ús de la violència com a la València d'aleshores. La legitimitat dels 35 diputats li permeten fer-ho "civilitzadament". I amb la (seva) legalitat a la mà.

Com en totes les batalles, en la de València hi hagué dos bàndols clarament diferenciats: els qui repartiren llenya a dojo i els qui reberen. El bàndol damnificat va ésser, no cal jurar-ho, el dels catalanistes. Hi hagué ferits, sang, pallisses, amenaces, anònims, violència al carrer i, fins i tot, bombes. Bombes més o menys casolanes, però, al cap i a la fi, bombes. La casa de Joan Fuster a Sueca o la llibreria Tres i Quatre de la capital rebien periòdicament la visita de l'artefacte de rigor. I com que el zel de la Policia i dels jutges tenia la consistència d'un gelat al sol d'agost, alguns s'adonaren que, en lloc de presentar evangèlicament l'altra galta o de practicar, ara i adés, els cent metres lliures, calia defensar-se. Un conegut meu, Víctor Labrado, ara professor d'institut i autor de llibres (un dels quals vaig presentar fa uns anys a Palma), després de comprovar científicament que la direcció de les garrotades sempre anava en un mateix sentit, s'apuntà a un gimnàs de karate i n'aprengué alguna cosa més que les claus bàsiques. Un dia, quan sortia d'un acte "catalanista" de la plaça de bous amb uns amics, un escamot feixista se'ls plantà davant. El més grandot de tots, un antropoide de metre noranta que, a més, portava un instrumental certament persuasiu, improvisà una tombarella en l'aire, tot cridant un "Viva España!" rabiós i amenaçant, que instava al combat o a la correguda. Aquest don Pelayo exaltat no sabia on s'havia ficat. En una fracció de segon, Víctor li clavà la pota al fetge i l'homenàs quedà estès a terra. Els amics de l'animalot, davant l'eloqüència dels fets, decidiren no presentar batalla i endur-se'n aquell estrúmbol atrofiat. Quan a Joan Fuster li ho contaren, digué: "Karate i ortografia, això és el que cal fer, karate i ortografia!".

Possiblement ara no farà falta que aprenguem karate, perquè l'agressió funcionarà d'una altra manera. Serà més civilitzada i, sobretot, més "democràtica". Fins i tot, hom la farà en nom d'una "llibertat" que és als antípodes de la que molts voldríem tenir per poder viure sempre en català. Per descomptat, la faran senyors encorbatats i engominats i senyores pretencioses. No afectarà la integritat física. No hi haurà bombes ni pallisses. Ni salvatjades aparents. Tot serà més subtil. Això sí, amb un resultat igualment efectiu. Que és el que veritablement importa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Far Right For Majorca kick, fa mes de 9 anys

El kickboxing m'agrada més.

Valoració:0menosmas
Per Xisco, fa mes de 9 anys

El que nosaltres sabem de violència a Mallorca es diu maulets, joves que en la festa de l'estendard escupen i amenacen els que no pensen com ells, als 9 de Palma, que van amenaçar a un grups de ciutadans que es manifestaven contra lacorrupción. Aquesta és la violència que generen els que volen viure sempre en català, sense importar-los que en aquesta societat balear ha gent que no vol viure en català, encara que per això també tenen una resposta: són fatxes.

Valoració:-28menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris