nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Els ulls deixen emprentes

Enguany s'ha complit el cinquantenari de la sentència, dictada per un jutjat d'Hamburg, que va posar fi a una llarga història.

Els fets començaren el 17 de febrer de l'any 1920, a Berlín, l'instant en el qual un policia va salvar la vida d'una al·lota que acabava de tirar-se a les fredes i calmades aigües d'un canal, amb la clara intenció de trobar-hi la mort. El policia va assolir treure a la vorera aquella desesperada jove, d'uns vint anys i bastant agraciada. Desprès, se l'emportà a la comissaria, on la desconeguda no volgué respondre cap qüestió. Aleshores fou conduïda a un hospital, on continuà amb el seu silenci i, a poc a poc, caigué en un estat de profunda melancolia. Considerada una pertorbada, fou internada en un asil per a malalts mentals, on restà molt de temps, sempre callada i amb la mirada perduda. Les poques vegades que digué alguna cosa ho fa amb un perfecte alemany.

Compartia la cambra amb Maria Peuthert, d'uns 45 anys, internada per trastorns mentals, que contava a qui l'escoltava que havia treballat de costurera per a les dames de la Cort russa.

Un dia la costurera, fullejant un magazín, va contemplar molta estona una fotografia de la família del tsar Nicolau II, poc abans del seu assassinat l'any 1918, creu reconèixer la seva companya d'habitació com l'Anastàsia, una de les filles del tsar sobre la qual corrien rumors que no va morir el dia que afusellaren el tsar, la tsarina i els seus cinc fills. Per descomptat li va faltar temps per preguntar a la seva companya si era la filla del tsar. La resposta fou un dit als llavis i la paraula silenci.

Poc temps després, la costurera abandonà l'asil i des d'aquell instant es lliura apassionadament a difondre que una de les filles del tsar és viva, ingressada a l'asil de Dalldorf.

La nova s'escampa entre els aristòcrates russos, exiliats a Berlín, i aleshores comença una desfilada de nobles per identificar la suposada Anastàsia. Al mateix temps es creen dos bàndols, aquells que a ulls clucs creuen que és una filla del tsar i els que no dubten que la desconeguda de l'asil sigui una impostora. La veritat és que l'afer Anastàsia comença i el debat s'estén per tot el món

La primavera de l'any 1922, la suposada Anastàsia, malalta de tuberculosi, abandona l'asil per instal·lar-se a casa del baró Kleist, on la desconeguda troba una petita cort, on acudeixen els exiliats russos. Inversemblantment, la suposada Anastàsia retroba la paraula i dóna algunes respostes aïllades que, a poc a poc, van fent un contingut esglaiador.

-"Sí, sóc la gran duquessa Anastàsia filla de l'emperador Nicolau II", va respondre un dia a l'enèsima demanda de si era la filla del tsar.

-"El dia de l'afusellament pensaren que estava morta, i un soldat rus de nom Alexandre Tchaikovsky em va posar a resguard, fugint cap a Bucarest".

-"Vaig tenir un fill del soldat Tchaikovsky, a qui mataren poc temps després en una brega. Llavors vaig venir a Berlín".

Uns mesos més tard, qui deia que era Anastàsia va fugir de la casa del baró i va apareix de nou a l'asil per a malalts mentals. Un altre cop comença la mateixa història: visites nombroses, partidaris i contraris de la seva identitat, que sols la Segona Guerra Mundial va aturar.

El tribunal d'Hamburg, en resposta d'una demanda de la desconeguda, posa fi a la qüestió dient que no hi ha cap prova que avali que ella sigui la filla del tsar. La raó més important fou que gairebé no entén ni parla rus.
L'argument més consistent dels seus missers era que tenia la mateixa mirada que Nicolau II, segons molts de testimonis.

La manipulació d'una boja per part de l'aristocràcia, pensant en un retorn monàrquic?, una simuladora?, un greu error?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni Mas, fa mes de 9 anys

Està bé aquest divertiment estiuenc de l'Anastàsia; és curiós aquest misteria. Suposo que no té res a veure amb la monaqruia espanyola.
Salutacions

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris