nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Joves

Avui dia els joves són més vells que un grapat de decennis enrere. Qualsevol persona pot considerar-se part del jovent fins als trenta-cinc anys. És clar que hom pot sentir-s'hi a quaranta, quaranta-cinc i fins i tot més edat: a voltes, més que dels anys, es tracta d'una qüestió d'esperit i tarannà. Però com que cal establir categories i grups, taxonomies i atributs, per tal d'ordenar aquest món sorgit del caos, també la joventut s'ha de regir per uns límits que en defineixin l'essència. Tal volta, aquest anar allargassant l'edat que configura el període vital entre la pubertat i la maduresa és conseqüència de les dificultats que els joves, sobretot d'un grapat d'anys ençà, troben per emancipar-se, la qual cosa provoca que optin per deixar la llar familiar de cada vegada més tard. Ja se sap: acabar els estudis, especialitzar-se amb cursos de postgrau o màsters, trobar una feina, independència econòmica... Els joves són el present i el futur, però també el passat. L'univers sempre ha girat entorn de l'audàcia i el coratge, la rebel·lió i l'inconformisme, la il·lusió i l'esperança, de la joventut.

Els canvis socials i les revolucions s'han esdevingut gairebé sempre sota l'impuls de les noves generacions. Qui sinó els joves d'aquella època agitada i convulsa donaren cos i ànima a la gran onada hippy, al Maig del 68 francès i a la Primavera de Praga? No han estat ells que, tan sols uns mesos enrere, han provocat un canvi sobtat, imprevisible, en el rumb d'alguns països no precisament democràtics, amb règims governats per líders tirans i totalitaris acostumats a tractar els ciutadans talment súbdits temorecs o esclaus fidels i servicials? Qui s'ha posat al capdavant de les darreres turbonades de protesta i insatisfacció engegades per mitjà del moviment, novell però persistent i organitzat -i aquí cal prendre en consideració la capacitat de convocatòria de la xarxa-, anomenat del 15M? En aquest sentit, potser cal tenir en compte també l'impacte causat pel llibre -bé, més que un llibre es podria definir com un pamflet ideològic-, titulat Indignau-vos, d'Stéphane Hessel, ben aviat convertit en un best-seller internacional que ha catapultat el seu autor cap a un reconeixement tardà però merescut: no per la qualitat ni els dots narratius del text, sinó més aviat pel contingut del seu missatge.

El missatge d'un home en el crepuscle de la vida que ha viscut en primera persona l'horror del nazisme, l'únic redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 que encara és viu. Un home que ara, davant la grisor d'aquests temps incerts de crisi global, vol sacsejar consciències per tal d'endreçar el rumb d'una societat víctima del poder i de les grans empreses, guiada per uns dirigents ineptes i uns bancs despòtics. Ara, arran dels aldarulls provocats a Londres i en altres ciutats britàniques -es parla de la mort d'un jove en una operació policíaca com a causa generadora-, s'han aixecat novament les veus crítiques contra "les protestes amb violència dels joves". Deixant de banda els tòpics més gastats i les frases fetes sobre la joventut actual, sovint, en sentir parlar, normalment per boca d'adults ja fets homes de profit, de la manca d'empenta o d'ideals, de la falta de valors i d'aspiracions, o de la vida fàcil i regalada dels qui, anys a venir, hauran de marcar el destí de tots nosaltres, amoll una frase sentida mil vegades per casa: "Pertot hi ha de tot". I m'agrada pensar que, malgrat els problemes i les dificultats, sortirem endavant gràcies a la força de voluntat i la capacitat de superació del jovent. Qui no creu en la joventut és que mai no ha estat jove. I mai no podrà gaudir de l'enyorança del paradís perdut.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris