cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

El cap davall terra

Quan en un partit hi ha diferències internes importants, és normal que, quan es perd, s'exacerbin. Els dirigents demostren la seva habilitat no intentant fer veure que no passa res, sinó sabent canalitzar les bregues. Les quals només tenen un canal. Un congrés. Però obert. Sense tancar en fals els enfrontaments. Si no, el resultat sol ser desastrós. Per exemple és el que va passar a UM, en què la incapacitat de posar a debat el model de partit i d'estratègia que volien els militants el va portar a la desaparició, molt més per això que no perquè un grapat de pocavergonyes el convertissin en una SA mafiosa. El PSM també va passar una forta crisi d'identitat a partir de 1999, agreujada enormement per la pèrdua del poder de 2003: fins que no va acceptar l'any passat ser el que és, va anar de rota batuda. El PP, com que és el partit més gran, més sòlid i que té més clar què és, on és i que s'arrenglera millor amb la societat balear, ha sabut sortir molt millor de les dues pèrdues del poder.

El cas del PSOE és igual que tots però alhora, com tots, únic. Els socialistes estan molt desorientats. Es podria dir igual de la situació consegüent a la pèrdua del poder de 2003, o quan varen perdre Palma i Menorca -entre d'altres- el 1991... ? No. Ara hi ha un factor afegit que és allò més perillós per al futur del PSOE. I no fa cara que cap dirigent vulgui acceptar la situació. Tampoc no és tan estranya, aquesta actitud. En una generació de polítics que, com la que des de fa onze anys -i probablement també durant els pròxims quatre- és al capdavant del Partit Socialista, caracteritzada sobretot pel fet de no enfrontar-se mai als problemes sinó de defugir-los, és d'allò més normal que es dediquin ara a parlar de si han patit un excés d'actitud nacionalista, de si ara han de ser més d'esquerra... Per descomptat que hi ha dirigents socialistes que, en realitat, són més nacionalistes que socialistes i que, si estan en el PSOE i no en el PSM, és únicament perquè així han pogut aconseguir poder; i és clar també que els socialistes, que han governat la nostra regió vuit dels darrers dotze anys, no han utilitzat el poder des de l'esquerra i han renunciat a canviar res d'important. Però tot això no és el principal problema que, ara per ara, té el PSOE.

No, no és l'ideològic, el problema més important del PSOE. Es pot guanyar o perdre eleccions essent més d'esquerra i més pseudonacionalista, com ara l'oferta que presentava el 1999 i 2003, o posant l'esment més en el centrisme, com va passar el 2007. El que sí que és ver és que, en una societat com la balear, que el PSOE tengui dirigents nacionalistes és fer oposicions a perdre les eleccions, però bé, això ja... cadascú perd com més de gust li ve. Però això a banda, el problema més danyí que té el PSOE per resoldre, i aviat si no vol rapar al banquet de pedra també el 2019 i següents, és bastant més senzill de plantejar que les discussions ideològiques o, fins i tot, sobre les persones que l'haurien de dirigir. El partit ha viscut d'una sola estratègia des de fa vint anys: agenollar-se davant UM. Ara que ja no existeix UM, de quina estratègia vol viure el PSOE en el futur? Aquest és el problema senzill de plantejar i mal, molt mal de resoldre. D'aquí l'actitud de la majoria dels qui aspiren a continuar governant el partit: ficar el cap davall terra somiant la truita que la Lliga-Convergència els resoldrà el futur.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris