cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Una hora magica (1937)

Era l'hora del dia que més agradava a Ransome; aquella quan, assegut ell a la terrassa assaborint el seu conyac, contemplava com els daurats raigs del sol il.luminaven les figueres de Bengala, la casa gris-groguenca i la planta enfiladissa vermella, tot això abans que l'astre, amb sobtat capficament, s'amagàs rere l'horitzó per a sumir el país sencer dins la fosca. Era un espectacle màgic que, per a la seva sang septentrional, acostumada als llarcs, calmats i bravencs crepuscles del nord d'Anglaterra, mai perdia el seu atractiu; semblava com si de sobte, tot l'univers s'aturàs uns instants i començàs després a esmunyir-se vertiginosament capa un abisme de tenebres. Així, les postes de sol de l'India despertaven sempre, en Ransome, un ressò llunyà de terror primitiu. Però a Ranchipur s'afegien altres coses a tota aquella bellesa de llum daurada.

Era l'hora que l'aire semblava aturar-se, un aire amarat de la feixuga essència que desprenia la femta de vaca i la fusta cremant-se, els gessamins i les meravelles, la polseguera groga aixecada pels ramats en el seu retorn a les estables des de les assedegades pastures de l'hipòdrom; l'hora també de sentir llunyà el soroll sord dels tambors al davant de les pires funeràries aixecades al llarg del riu, més enllà del parc zoològic del maharajà; l'hora, igualment, se sentir aixecar-se la veu dels xacals, que en els confins de la selva esperaven el moment de la fosca id'aquesta manera aventurar-se per la plana i anar a la recerca detot allò que s'hagués mort en el decurs del dia. A l'alba tendrien substitut: els voltors, que sortien de les coves i dels arbusts per acabar de fer la neteja d'ossos...I era també en aquella hora que es podia escoltar la subtil tonada de la flauta que tocava Joan Baptista, asegut a la gatzoneta just al davant de la portella del jardí per tal d'aprofitar, de passada, la fresca nocturna. I restava sota la gran figuera bengalesa d'invassor brancam, que cada anys enfonsava més les seves arrels i reclamava més eixampleajardinat."

I vingueren les pluges. "The Rains Came". L'obra mestre de Louis Bromfield (1896-1956), nordamericà, enllistat voluntari en els rengles de l'exércit francès durant la Primera Guerra Mundial. Literat vocacional i jardiner, igualment vocacional. El subcontinent indostànic ha estat font d'inspiració per a nombrosos novel.listes dels segles XIX i XX. El llibre ens endinsa en el misteri, en la fantàstica natura. Es l'exotisme cercat per l'occidental. La crida de quelcom que representa l'altra cara de la moneda. La calma flemàtica contraposada al desordre creatiu. Un altre món. Un altre esperit. Una altra manera de viure i contemplar la vida. Els èxits de la novel.la transllada l'argument al cinema. El film fou dirigit per Clarence Brown i interpretat, en els papers principals, per Tyrone Power i Myrna Loy. Era l'any 1939.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris