cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Memòria i oblit (a internet)

Els actuals responsables del càmping d'Els Alfacs han duit a la barra Google perquè, invariablement, els primers resultats de les cerques amb aquest nom són imatges -ben truculentes, per cert- de l'accident del 1978 que va ocasionar 243 morts, la majoria dels quals entre els turistes que ocupaven aquest indret, quan va explotar un camió cisterna ple de gas just quan passava per davant del càmping. Exigeixen aquests responsables que el cercador elimini les imatges dels resultats de la cerca, atès que això perjudica sensiblement el seu negoci. Des de Google els han respost que ells no són ni els dipositaris de les imatges, ni els responsables de les webs que les contenen, que ells només presenten els resultats de les cerques ordenats segons un algorisme neutre, en el sentit que atribueix la rellevància dels resultats d'acord amb paràmetres objectius i que tenen molt a veure, per exemple, amb la quantitat d'enllaços que assenyalen una determinada web. Afegeixen que fer excepcions a aquesta regla seria molt perillós perquè seria una manera d'obrir la porta a la censura i que restaria credibilitat -i utilitat- als mecanismes de cerca a internet.

Per altra banda, la pretensió dels demandants ha servit per a alimentar un interessant debat -obert ja fa un temps- sobre el dret a l'oblit a internet, ensems que ve a demostrar, una vegada més, que sembla més fàcil -i efectiu, atès el ressò que ha tingut la feta- anar als tribunals per qualsevol banalitat que, per exemple, informar-se sobre com funcionen les coses. Vull dir que possiblement un expert en el tema hauria pogut aconsellar als responsables del càmping sobre estratègies -que avui dia s'estudien a totes les escoles de negocis- de com posicionar-se a internet i, en particular, com aparèixer ben situat en els resultats de les cerques de Google. Com algú ha fet notar, les cerques sobre Hipercor també donen com a resultat imatges de l'atemptat del qual va ser objecte aquest establiment a Barcelona, però apareixen en un lloc secundari, possiblement per mor del dinamisme de les informacions a internet sobre aquests establiments, que han fet recular al lloc que li pertoca -per antiguitat- les imatges de l'atemptat.

En qualsevol cas, no deixa de ser ben curiosa la reivindicació, que comença a prendre cos arreu, sobre el dret a l'oblit a internet, atès que, com posa de manifest el cas del càmping, avui trenta-i-tres anys després de l'accident, aquestes imatges no haurien de continuar essent rellevants, encara que només sigui als efectes dels resultats de les cerques de Google. Curiosa, perquè no és difícil recordar que justament una de les principals crítiques que es feia d'internet era la volatilitat de la informació que hi apareixia: avui hi és i demà ja no hi és, la qual cosa ha estat la justificació primera i principal de multitud d'esforços per a preservar la memòria de tot allò que està en format digital. La pretensió dels demandants va justament en contra de les intencions i filosofia d'aquestes notables iniciatives. El fet és que, per ventura, hi hagi molta informació volàtil a internet, però d'aquella que no ho és, no hi ha manera de desfer-se'n.

En definitiva, la denúncia contra Google no deixa de ser un intent de matar el missatger: si aquestes imatges hi surten no és perquè el cercador les tingui guardades, surten perquè són a alguna web i, el que és pitjor, segurament perquè hi ha molts d'enllaços que hi apunten. En el món analògic, una situació similar vindria representada pels responsables de l'hemeroteca d'un diari que es veiessin obligats a retirar dels seus arxius l'exemplar d'un determinat dia perquè hi ha molta de gent que demana per veure'l. Convé recordar en aquest punt el que diu Vint Cerf, un dels pares de la xarxa, quan assegura que internet no és altra cosa que un mirall que retorna una imatge del que som i que, si aquesta imatge no ens agrada, rompre el mirall no arregla el problema. I per si algú encara no ho ha acabat d'entendre, cal repetir que una vegada que has deixat anar qualsevol cosa a internet -document, foto...- n'has perdut el control i que probablement allò que sigui més inconvenient pugui ser emprat en contra teva en el pitjor moment. Òbviament aquest no és ben be el cas d'Els Alfacs, i segurament caldrà trobar compromisos que permetin assegurar el dret a l'oblit, això sí, sense trepitjar el dret a recordar i la memòria de tots plegats. Especialment per ajudar a no repetir errors tràgics.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris