nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Un senyor singular

En el context de les festes patronals de Randa, Damià Contestí i Sastre d'Esthacar ha volgut obsequiar l'Ajuntament d'Algaida amb el seu darrer llibre. Una obra, de gran format, que recull la història de l'Orde del Sant Sepulcre, de la qual és membre destacat. La litúrgia de l'entrega s'ha fet acompanyada d'una conferència escenificada a dues mans, entre servidor i Jaume Falconer, tot per emmarcar i fer més pròxim el contingut d'un llibre que condensa dècades de recerca i de dedicació per part de l'autor. Damià Contestí és senyor modern, amb saba de l'avior. És un símbol a Randa i Llucmajor, una icona del segle XX, una baula que lliga la modernitat amb l'edat mitjana.

El seu posat solemne l'ha convertit, de sempre, en un component imprescindible per entendre els elements invisibles d'una contrada màgica. Don Damià, com se'l coneix popularment, és un home culte, lletraferit, fill d'un militant regionalista i carlista, preparat, amb una formació sòlida, gran comunicador, historiador amb un punt de vista militant, que mai no ha amagat la talaia des de la qual observa el present. Si llegiu les seves col·laboracions a Memòria Civil 1936-1986, publicat pel diari Baleares, comprovareu el seu tarannà crític i el seu posicionament divergent amb relació als maniqueismes que caracteritzen la historiografia nostrada.

En molts sentits, Damià és atípic. Si posau atenció en la seva trajectòria política, ben aviat us adonau que no encaixa en els convencionalismes socials i polítics de sempre. Continua essent un carlista convençut, progressista, crític amb la monarquia actual, obert al republicanisme i als corrents moderns. Una manera de pensar i d'obrar compatible amb l'herència rebuda d'una cultura nobilitària, defensora dels valors, drets, costums, tradicions, i un univers mental en el qual encaixa perfectament el passat amb el present.

En tots els sentits, el senyor d'Esthacar és una figura identificada amb el paisatge de Randa, amb les seves possessions, propietats, amb els símbols identitaris de la contrada (temple parroquial, el celler, la font), i un coneixedor de Ramon Llull i de la cultura lul·liana del puig de Randa. És una efígie, una escultura vivent, un monument que completa un entorn i se suma als components eterns de la muntanya.

Parlam, com se sap, d'un personatge irrepetible, un senyor excèntric, encarnació dels esperits religiosos de l'antigor, conscient de transitar perillosament per la fronteres que han fitat els codis de la moral, tertulià, gran conversador, un senyor que ha viscut fora de temps, un cavaller que ha sabut viure d'acord amb els principis sense enfonsar-se davant la fragilitat ni la misèria humana.

Aquesta és una de les grandeses d'aquest senyor il·lustrat que ens permet connectar amb el senyoriu de Mallorca, amb les seves misèries, però també amb tot allò que ha aportat a una manera de ser i d'entendre el món en clau nacional. Damià és una figura polièdrica, un intèrpret original, depositari d'una vida atractiva, apassionant i per ventura única en la seva espècie. El seu perfil d'actor, protagonista, narrador, estudiós i analista de la realitat l'han convertit en subjecte de la història de Randa i de tantes i tantes històries que avui no podem ni tan sols insinuar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Moncaira, fa mes de 4 anys

Conec al senyor Damià Contesti i Sastre d'Esthacar de fa molts anys, Ambdos pertanyim a nissagues d'antigues de senyors mallorquins de socarel. Ell de les contrades de la Marina llucmajorera per part de pare i de la vila d'Algaida. Jo de la Vall dels tarongers, El 1977 Don Damià apadrinà el meu creument com cavaller noble de l'Ordre del Sant Sepulcre a la Seu del Salvador a Saragossa,
A mi m'agradaria molt que la monarquia española fos carlista tradicionalista confessionalment católica Déu Patria Furs i Rei amb un Estat confederal però aixi com està el món avui en dia que va de mal en pitjor i al nostre país a l'Estat espanyol els atacs a tot el que sigui religió católica, monarquia i senyoriu van vent en popa, crec que és millor que conservem la monarquia actual que tenim de l'any 1975. A més és de benastres pensar que recolzant ara l'advenment de la Tercera República al cap de pocs anys s'establrà la nostra Monarquia carlina amb el seu reclamant dinástica com a cap d'Estat Ja no estam a l'any 1931 en que Bisbnes i generals eren majoritariament monarquics . I com diu la dita castellana :" A la tercera la vencida" Els monarquics hem d'estar units ara més que mai i impedir qye torni a venir una república com la del trenta-u maçònica, llibertina i anticristiana. El que hi ha ara no m'agrada però pitjor será la Tercera República Espanyola que preparen alguns politics que estimen no el país sino el seu ego

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris