nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

Pasteres a un costat i a l'altre de la Mediterrània

A mitjan agost Palma és, més que mai, terra de ningú. Hi ha pocs mallorquins i, per contra, infinitat de guiris que ocupen carrers i places sense saber ben bé cap a on van. Tanmateix en queda algun, de mallorquí. Coincideixo, de prest, en el Bar Cristal, amb Gabriel Riera, un jove de noranta-tres anys. Jo demano una aigua mineral; ell, una cervesa, que beu a glopades llargues. Gabriel Riera va estar tancat, essent un adolescent, a diversos camps de concentració franquistes, de Mallorca, d'Àfrica i de la Península, i en recuperar la llibertat va fer feina allà on n'hi havia. Era, concretament, a les obres del Dic de l'Oest, a Portopí, que havien estat adjudicades a Dragados y Construcciones. A Mallorca no hi ha gaires estudis sobre l'economia de postguerra i les fortunes que se'n derivaren. Cosa sabem. A la família Bauzà, dels magatzems de roba, no va anar-li malament. Ni als germans Buades, de les aixetes, que havien adaptat la producció a les necessitats de la guerra, i fabricaren des de sivelles a màscares antigàs per a l'exèrcit de Franco.

Altres fortunes conegudes, però no estudiades a fons, són les que va generar la indústria de la pell. Inca, els anys quaranta, va ésser de les escasses ciutats de l'Estat que crearen llocs de feina i, no cal dir-ho, assumiren la immigració interior i la provinent d'altres províncies. Tanmateix, caldria esbrinar si aquest moviment industrial i empresarial va servir únicament per a saldar comptes pendents de la guerra per part de la Dictadura o va contribuir a l'augment del benestar col·lectiu. Anem a pams. D'un àpat sempre cauen miques que algú aprofita, però tant les condicions laborals com les setmanades dels anys quaranta eren vergonyants. Els jornalers que s'escarrassaven a picar en el Dic de l'Oest, treballaven deu hores diàries de dilluns a dissabte i, els diumenges, de les vuit del matí a la una del migdia. Jornal d'esclau, sens dubte. S'ha parlat tant com vulgueu del miracle alemany que va propiciar el rapidíssim ressorgiment econòmic d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Però treballaven els alemanys més que els mallorquins, els murcians i els extremenys que Dragados explotava fins al moll dels ossos...? Probablement no.

En canvi, a Alemanya, la riquesa generava, de manera proporcional, benestar per a tothom. En qualsevol cas, aquest article volia anar a parar a una altra conclusió. Gabriel Riera va fugir clandestinament de Mallorca, perquè no volia ésser explotat ni un dia més. Va ésser l'estiu de l'any quaranta-nou, amb un llaüt, mal apedaçat amb un motor de Mathis, que va salpar de Cas Català rumb a la costa algeriana. No se'n va anar sol, sinó que foren quatre, els passatgers. Confiaven atracar al port d'Alger, i ho feren a més de cent quilòmetres, a Sersell. Afortunadament, la policia francesa va comprendre els motius que els havien impulsat a creuar la Mediterrània amb una barca de trenta-dos pams, i no sols els va proporcionar papers, sinó que sortiren de la comissaria amb feina. No foren, Gabriel Riera i els seus amics, els únics mallorquins que en aquella època fugiren de Mallorca a través de la mar. Fet i fet, si agafem de referència el mig segle darrer, abans que les pasteres del nord d'Àfrica recalessin a ses Salines o a Santanyí, les barques dels emigrants mallorquins atracaren allà. I el motiu dels uns i dels altres és idèntic: fugir de la misèria i de la por. Tanmateix, el tracte difereix substancialment. A Algèria la nostra gent va trobar feina. Els africans, a Mallorca, són detinguts per la Guàrdia Civil. I la Delegació del Govern n'anuncia la captura fent ús del mateix to triomfal que empraria si la captura de l'africà fes part de les especialitats més preuades de l'art de la cinegètica.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Andreu, fa mes de 9 anys

Doncs, en Biel Riera i com ell molta altre gent va emigrar d'amagat perquè era un home "vigilat" , Els homes que havien patit presó com a presos polítics eren sempre sospitosos i en qualsevol moment podia presentar-se la policia a ca seva i tornar-los a tancar, molts d'ells no tenien passaport ni el podien demanar, això és el que passava a Mallorca durant la postguerra i bona part de la dictadura. Per això havien de partir sense fer renou.

Valoració:11menosmas
Per Andreu, fa mes de 9 anys

Doncs, en Biel Riera i com ell molta altre gent va emigrar d'amagat perquè era un home "vigilat" , Els homes que havien patit presó com a presos polítics eren sempre sospitosos i en qualsevol moment podia presentar-se la policia a ca seva i tornar-los a tancar, molts d'ells no tenien passaport ni el podien demanar, això és el que passava a Mallorca durant la postguerra i bona part de la dictadura. Per això havien de partir sense fer renou.

Valoració:9menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 9 anys

I no veig la raó de emigrar clandestinament quan se podria
fer legalment.
Centenars de murcians i manxecs també emigraren per aquella
època a Alger (Estat francès).

Valoració:-9menosmas
Per Candela, fa mes de 9 anys

Exacte, +raons, i va ser sobretot l'amo de l'empresa qui es va fer ric, a costa de la feina de moltes altres persones, encraa que ell també treballàs, evidentment.

Valoració:1menosmas
Per BLAI, fa mes de 9 anys

Per favor, Diari de Balears, no confondre pastera amb les embarcacions que arriben del nord d'Àfrica carregades d'immigrants. A Mallorca una pastera és una embarcació de molt petita eslora, de fons pla, i era usada en aigües interiors dels ports com a auxiliar de barques més grosses. Feis una mala traducció de la "patera" en castellà a la pastera mallorquina. Un poquet de rigor i un poquet de respecte per la cultura marítima de Balears, que en temes marítims a vegades pareixieu de la Meseta!!

Valoració:5menosmas
Per Aina, fa mes de 9 anys

Qui fou batle de Felanitx els anys de la República va haver d'emigrar, o fugir, que és el mateix en aquests casos, a Filipines, i allà cercar-se la vida, després de l'alçament militar. Hi va haver de passar molts anys perquè tornar a ca seva era quasi impensable per les circumstàncies. Però un dia va tornar, la dècada dels 50, ja havien passat anys des que va haver de fugir.
L'exbatle era apotecari, i quan va tornar al seu poble va intentar tornar a obrir una farmàcia per guanyar-se la vida, però els apotecaris del poble, ben situats tots ells al costat del règim, ho varen impedir. No pogueren impedir que tornàs a casa,però si que varen aconseguir que no pogués recomençar. Però s'apotecari Barceló se'n va tornar sortir.
Aquesta gent tan intol·lerant no té manies, ni ara ni mai n'han tengudes. Els cacics i els que els donen la raó no canvien per molt temps que passi.

Valoració:8menosmas
Per Cucala., fa mes de 9 anys

Tots els alemanys de la posguerra, acabada la jornada laboral de cada dia, treballaven de franc una hora o dues per l'Estat. I no es queixaven.

Valoració:6menosmas
Per tonina, fa mes de 9 anys

Un gran article, ja basta de veure l´imigració com la causa de tots els mals, promocionada aquesta idea pels de sempre , peró que malhauradament ha calat amb la nostre societat, i en sens comentaris (que s´abusa de la sanitat pública, que tiran abaix el comerç, que els destinen els doblers i els ens treuen a nosaltres.........)fins i tot de persones del teu entorn i que no t´ho haguèssis pensat mai.Gràcies per explicar tan clarament que l´inmigració ess una consequència , no la causa de tots els mals.Aquests ja sabem qui son , i que no els afecta la crisi.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris