nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
14°

Vidres trencats

Aquests dies hem sentit a parlar molt d'aldarulls. En primer lloc els de Londres, tota aquesta massa juvenil enfurida i cercabregues; i per l'altra, al municipi turístic català de Lloret de Mar, amb els seus turistes sulfurats, tot perquè no se'ls permetia beure al carrer i muntar la disbauxa a la seva manera. La violència londinenca no és una protesta racial, ni política; no hi ha cap ideal que serveixi per activar les consciències i posar-les al servei d'un projecte transformador mitjançant la violència. No es tracta d'això. És una cosa més simple i senzilla: ganes de gresca.

I potser en això recau l'última utopia: a saber dotar la nostra societat de les excitacions i els absoluts vivificants que podien viure els nostres padrins. Perquè les nostres societats són, massa sovint, avorrides. Els novel·listes ho saben bé: no hi ha èpica almenys que hom s'inventi assassinats i misteris encantats (i d'aquí l'èxit de les novel·les policíaques). Així, hi ha aquests passatemps que consisteixen a disfressar-se de soldat i anar a empaitar-se pels boscos amb pistoles carregades de bales de pintura, el paintball, que, pel que es veu, es pot practicar fins i tot devers sa Pobla. Tothom necessita excitació, ganes de viure una experiència estimulant, vivificadora, i ja no basten els videojocs, amb tota la seva retòrica sonora i realista, els seus monstres i bazuques en pantalla, sinó que sovint és necessari fer el salt i anar a buscar en la realitat allò que la realitat et regateja.

Entenc el malestar. Puc entendre que a Londres hi hagi molta misèria i desbaratament en aquests barris desmesurats, farcits de generacions d'immigrants que no saben què fer ni a on posar-se: sense perspectives, i sense l'empenta bàsica per inventar-les i saber aprofitar les oportunitats realment existents (perquè hi ha ajuts, i beques, i hi són a pesar de les retallades). El món -sobretot allò que anomenem la 'societat de consum'- passa per davant del nas de tots aquests joves, i, com que no hi poden accedir, no hi ha més remei que trencar el mostrador i emportar-se l'estri tecnològic de moda. No s'emporten llet ni fideus, sinó ordinadors i consoles de vídeojocs; fins i tot es proven la roba dels grans magatzems H&M abans d'emportar-se-la. Asseguren les cròniques que uns negocis n'han quedat indemnes: les llibreries de la cadena Waterstone. ¿Per què haurien de menester els llibres tots aquests jovenots?

El vandalisme. Hi pot haver un vandalisme polític i financer, unes ganes de destrossar-ho tot, d'emportar-se el botí i campi qui pugui. I sens dubte hi ha un vandalisme de carrer, el de tots aquests joves que no saben res, que no entenen res, i que viuen moguts per les forces desfermades de la vida sense ordre. En això tampoc no hi ha gens de nihilisme, sinó ganes infantils de plenitud, gens disposades a pagar el preu que tota dignitat requereix. Europa tremola, aquest mes d'agost. Les borses. Els governs que s'arruïnen. No sabem si el món tornarà ser el mateix després d'aquesta crisi. Però la depredació afamada i violenta ens confirma que tot acaba sempre més o menys igual.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris