lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Fins sempre

Segurament, l'amistat és un dels sentiments més profunds, intensos i de llarga durada que hom pot experimentar al llarg de la vida. Entre els amics s'estableixen diferents nivells de complicitat, estimació, empatia, sinceritat, tracte... però tal com diu la dita: qui té un amic té un tresor. I, en efecte, quan un amic ens deixa, el buit que es produeix resulta insubstituïble. Podem trobar recanvi per als amors. Els companys de feina o estudi varien amb el temps. Però l'amistat, el que se'n diu un amic o una amiga, és un regal del qual podrem gaudir sempre, sigui prop o lluny, no tenguem les mateixes idees polítiques o animem equips de futbol enfrontats.

L'amistat va més enllà d'aquestes quimeres personals. Malauradament, la setmana passada tenguérem notícia de la mort de Bartomeu Fiol. De seguida es posà en marxa la publicació, en diferents mitjans, d'articles d'amics o bé escrits de coneguts -fins i tot n'hi ha que n'han parlat sense conèixer-lo gens!- que han volgut dir la seva sobre la figura i l'obra d'en Tomeu. Sens dubte, el seu traspàs inesperat significa la pèrdua d'una persona -culta i educada, de tracte cordial i afable- que Josep Pla, en el cas d'haver-lo conegut a fons, hauria qualificat d'Homenot, i no sols pel que fa referència a l'aspecte físic -alt i corpulent, d'ossada grossa i mirada plàcida, de veu potent i cavernosa...- sinó, sobretot, per la immensa tasca com a creador i com a activista cultural, des de sempre embarcat en diversos projectes literaris i d'uns anys ençà des d'aquesta mateixa columna, així com a través del suplement setmanal L'Espira.

Seria massa llarg confegir ara un repàs minuciós de les aportacions que en Tomeu, durant pràcticament tota la vida lligat al conreu de la parenta pobra, ha fet a la nostra cultura: llibreter, escriptor, president de l'OCB... Establir l'inventari de les distincions i premis que la seva obra ha merescut potser resulta sobrer si destacam que s'havien iniciat les gestions per tal de nomenar Bartomeu Fiol, el poeta de Cavorques, Doctor Honoris Causa per la UIB, la qual cosa demostra la importància del llegat creatiu i cultural que ens ha deixat. Esperem que aquesta iniciativa arribi a bon port al més aviat possible, malgrat que el reconeixement sigui a títol pòstum: tal com va dir algú, més que el principi o la fi, el que importa és el trajecte, el camí recorregut. Anant per lliure, eludint els aspectes més socials o tribals de la poesia, apostant pel seu art des d'uns postulats imaginatius i renovadors, oferint sempre suport a les noves generacions, fidel als seus ideals i compromisos, en Tomeu ja forma part de la Història. Com un dels mestres que seran recordats.

Com un clàssic modern que ha de ser estudiat i reconegut pels més joves. Com un bon home i un gran poeta. Ara, a banda de mantenir-lo viu en la memòria, tant personal com cel·lectiva, cal fer servir la seva feina en benefici de tots per tal que el seu llegat no caigui en sac buit. Afortunadament, com a lectors -fidels o novells, tant se val!-, tenim a la nostra disposició, des d'aquest maig passat, l'últim volum de la seva obra poètica, titulat Carants, que posa el punt final a una llarga trajectòria vinculada a l'exercici d'explicar-se el món i la bolla per mitjà de les paraules, dites i escrites, pensades i creades, i que deixa constància de l'excelsitud amb què Bartomeu Fiol va saber conjugar la recerca de respostes per als grans interrogants amb un discurs poètic savi, singular i suggerent, altament recomanable. Segur que llegint els seus poemes tots hi sortirem guanyant. Fins sempre, amic!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris