nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
21°

El superpatriota

Dins l'onada de noves produccions nord-americanes que adapten a la gran pantalla personatges del còmic, Captain America. The First Avenger, del realitzador Joe Johnston, se singularitza perquè s'ubica durant la Segona Guerra Mundial. De fet, la pel·lícula comença quan els Estats Units ja estan en guerra contra les potències de l'Eix, a partir de desembre del 1941. Assistim, aleshores, a una recreació ben correcta de l'ambient de mobilització general que es vivia a Nova York i als esforços d'un jove malaltís i magre per esser reclutat. Aquest, després de molts d'intents, aconseguirà esser acceptat a l'Exèrcit i aviat serà elegit per a un programa secret de creació de supersoldats que desenvolupa un científic escapat d'Alemanya, sens dubte jueu. La veritat és que tota la pel·lícula es preocupa de presentar la Segona Guerra Mundial com una lluita entre ideologies i no entre nacions. Tot això adapta bastant fidelment el còmic original, però amb una diferència històricament important: el còmic book Captain America va aparèixer el desembre del 1940 (si bé amb data de març del 1941), quan els Estats Units encara eren teòricament neutrals.

En aquell moment, el suport a la Gran Bretanya, que lluitava amb el seu imperi contra l'Alemanya nazi i els seus aliats, era de cada vegada més decidit. El març de 1941, la Llei de préstec i lloguer permetia als britànics adquirir a crèdit tot el material de guerra que necessitassin, de manera que els Estats Units es convertiren en "l'arsenal de la democràcia". A l'Atlàntic, la US Navy i els submarins nazis s'enfrontaven en una autèntica guerra no declarada. La sensació que la conflagració era inevitable feia que, segons una enquesta Gallup, el 68% dels nord-americans considerassin més important derrotar Alemanya que continuar neutrals. Però encara hi havia un important segment de la societat radicalment neutralista, i aquest corrent estava ben representant en el Congrés. El tebeo Captain America optava per un intervencionisme descarat i, en la portada del primer número, el personatge homònim, disfressat amb els colors de la bandera nord-americana, pegava un cop de puny al mateix Hitler. El segon número, d'abril del 1942, era igualment explícit.

El Captain America irrompia en el quarter general de Hitler, on hi havia un globus terraqüi amb una bandereta de l'esvàstica sobre territori dels Estats Units. És significatiu que els creadors d'aquest patriòtic personatge fossin dos jueus nord-americans, Joe Simon, guionista, i Jack Kirby, dibuixant. Sens dubte, estaven al corrent del destí dels jueus de l'Europa ocupada i volien accelerar l'entrada en guerra dels Estats Units. Jack Kirby ha escrit que "el Capità Amèrica fou creat en un temps en el qual es necessitaven figures nobles. Encara no estàvem en guerra, però tothom sabia que aviat hi estaríem. Amèrica necessitava un superpatriota". De fet, el seu sentit de l'oportunitat fou extraordinari. Es va convertir en un èxit de vendes, amb tiratges de quasi un milió d'exemplars, semblants als dels populars Superman i Batman.

El còmic book Captain America era editat per Timely, una empresa dirigida per un altre jueu, Martin Goodman, que va llançar els seus personatges de ficció a la lluita contra l'Eix. En són exemples Namor The Sub-Mariner, The Human Torch i col·leccions com All Winners Comics, Young Allies Comics i USA Comics. Tots aquests personatges batallen contra nazis, feixistes i japonesos, al costat de l'exèrcit regular, tant a Europa com a l'Àsia. Però als nord-americans sempre els ha costat molt entendre Europa, així que, quan en el film de Joe Johnston l'acció es trasllada al Vell Continent, es multipliquen els desbarats geogràfics i gairebé res no s'assembla a les vertaderes Wehrmacht o Waffen SS. Una llàstima. En definitiva, aquesta pel·lícula és un còmic infantil en estat pur, amb la seva màgia i els seus deliris impossibles.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris