cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
14°

Estiu convulsionat

Aquest està essent un estiu ple de convulsions, de notícies dures i de situacions extremes. Pertot arreu, la pau estival s'ha desfet en desastres de tot tipus i en inestabilitats de cada cop més intenses. La veritat és que no record cap etapa tan dura en els darrers anys, amb un grapat de sensacions de cada vegada més negatives que conviden a retirar-se definitivament en un indret allunyat i desert. Tot fa pensar que vivim un temps de canvi, gairebé un canvi d'era, amb un domini absolut d'una ideologia conservadora que ho aclapara tot. Les premisses de les dretes s'han fet dominants en tots els àmbits, tant en l'econòmic, que és on regnen sense discussió, com en el social i en el polític.

Pràcticament tot Europa es troba sota les sigles del conservadorisme polític, sense que existeixin signes evidents de canvi cap a una altra direcció. Això té conseqüències innegables: les polítiques que s'apliquen són de tall ultraconservador, en totes les esferes, i això comporta respostes dures i contundents. Vegin el que passa al Regne Unit, on Cameron està aplicant una política de ferro, que recorda Thatcher, quant a les respostes policials envers manifestants i discrepants. Sorprèn que a Anglaterra es pugui produir un conflicte com el que estam veient darrerament en els mitjans de comunicació, amb assalts de botigues, incendis provocats, aldarulls, revoltes i morts. Talment com si es tractés d'un país pobre o sotmès a fortes convulsions reiterades. La resposta de Cameron ha estat expeditiva, dins l'àmbit ideològic: la culpa és de les famílies, que no proporcionen l'educació adequada al jovent i, és clar, tot això produeix les respostes tan violentes que hem observat. L'argument em sembla peregrí, ja que atribuir-ne tota la responsabilitat a la unitat familiar és llevar-se les puces de sobre per part de les administracions públiques. No deixa de sorprendre que tots els focus on s'encenen els incendis socials siguin àrees deprimides, on hi ha més atur, més desigualtat i més multiracialitat, és a dir, que s'hi barregen els conflictes de caire econòmic i social amb els de caire cultural i ètnic.

Als Estats Units i a França, la convulsió ha vingut de mans de l'economia. Qualcú de nosaltres podia sospitar, per un sol segon, que el país més poderós de la Terra es pogués trobar en situació gairebé de suspensió de pagaments? Resulta estrany, i poc explicable des d'una òptica racional. També aquí hi ha hagut respostes ideològiques per part d'aquesta caterva de cavernícoles que és el Tea Party que, per cert, té una colla d'admiradors dins el PP espanyol, amb actituds que el situen dintre del més estricte antiparlamentarisme. A França, la suspensió de les vacances de Sarkozy ha posat en el punt de mira la confiança econòmica envers el país, la qual cosa demostra l'enorme fragilitat de la democràcia: que les remors converteixen en accions impunes i insensates a d'altres protagonistes, representa una mostra més, prou representativa, de la situació calamitosa en què ens trobam per mor de l'actitud d'agències pretesament objectives i de partits pretesament democràtics.

Mentre tot això s'esdevé al món, veig Maria Salom indicant que, si el Consell fos una empresa privada, estaria en suspensió de pagaments. Bé, d'entrada, si el Consell fos una empresa privada, no contractaria com a Directora General una persona que, en el camp econòmic, l'únic mèrit que té és haver signat uns determinats xecs en una època determinada. I poca cosa més. Però és que resulta que el Consell no és una empresa privada, ja que proporciona serveis de tota casta, de caire social i assistencial, que no sempre estan regulats per la regla empresarial. Les informacions catastrofistes del PP en relació amb l'etapa anterior pretenen mantenir una convulsió local, com si no bastassin les internacionals, per tal de tensar les coses fins a les eleccions generals. Aquest és un objectiu essencial que el PP mantindrà, encara que sigui a costa de convulsionar el país, les autonomies i els municipis. Després, es queixen que els bancs són reticents a deixar-los euros, i això serveix com a coartada perfecta per tal de donar-ne la culpa als governants anteriors.

Bé, ara és temps d'estiu, un estiu estrany, difícil, complex i farcit d'incerteses i de dificultats. Ens queden espais a Menorca per a recuperar-nos de tanta estultícia, de tanta convulsió.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jo, fa mes de 9 anys

Si el Consell haguera estat una empresa privada, no hauries pogut enviar a comprar a sa teva farmàcia tot lo que gastava la LLar d'ancians.

Valoració:15menosmas
Per Rosa, fa mes de 9 anys

Quina sort, la teva, que pots estiuejar a Menorca en un xaletàs de luxe, nina viciada!

Valoració:15menosmas
Per Elvis, fa mes de 9 anys

Trobo molt bé que el Diari de Balears publiqui opinió escrita per nens petits, com el d'aquesta nena Aina. Que macos. Ja va al cole, l'Aina, o encara no?

Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris