nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Aniversari i enterrament

Divendres passat els ordinadors personals -tal com els va interpretar IBM- varen fer trenta anys. Un aniversari que, per comptes de ser celebrat amb l'habitual cançoneta "Per molts anys...", ha vingut acompanyat dels primers compassos d'una marxa fúnebre que anuncia la mort d'aquests aparells, substituïts -de moment- pels mòbils i, sobretot, per les postetes, més conegudes pel seu nom anglès, tablets. De moment, perquè cal suposar una vida molt més curta a aquests estris que la dels PC. IBM, el gegant blau, va ser la primera que es va desfer -l'any 2005- de la seva divisió d'ordinadors personals, comprada per un fabricant xinès, Lenovo, i aquest va ser un primer gest que indicava quin era el futur dels fins avui omnipresents ordinadors personals, els quals, sens dubte, seran per sempre més una icona del canvi de segle, això sí, al costat de la icona d'icones com és Internet, la qual deu la seva existència i expansió precisament als PC. I per una d'aquelles coses, en bona part, la substitució dels ordinadors personals és deguda a les possibilitats que ara ofereix Internet: ja no cal tenir res emmagatzemat en el teu ordinador o disc dur, perquè ho pots guardar al nigul i accedir-hi des de qualsevol lloc que tingui connexió. Ja fa estona que els ordinadors personals han deixat de ser els principals intermediaris entre nosaltres i els nostres continguts i és per això mateix que s'anuncia la seva mort. Paga la pena esmentar que un dels pregoners d'aquesta desaparició és justament un dels enginyers que formava part de l'equip que va desenvolupar els primers PC d'IBM.

Avui encara costa d'imaginar un lloc de feina o d'estudi sense un ordinador personal presidint l'escenari, fins i tot per a aquells que, quan es varen incorporar al seu lloc de feina, aquests estris encara no havien aparegut, com és el meu cas, però sembla que en un futur, que no està gaire enfora, aquest escenari també canviarà de manera radical. Per altra banda, no deixa de ser una paradoxa -entre les moltes dels nostres temps- que, tot just ara que el sistema escolar començava a fer les primeres passes endavant -acompanyades de moltes enrere- per a incorporar de bon de veres els ordinadors al paisatge escolar, siguin moltes les veus que coincideixen a anunciar la desaparició dels ordinadors personals, tal com els entenem ara mateix. És a dir que, en l'improbable cas que aquesta innovació arribés a bon port, cosa més que dubtosa atesa la crisi actual, ho vindria a fer en un context en el qual els ordinadors personals ja farien prop de ser peces de museu i, per consegüent, una vegada més hauríem fet tard en la sempre necessària actualització del sistema educatiu, la qual cosa, sigui dit de passada, acaba de donar la raó a aquells que defensem que aquesta actualització no pot ni ha d'estar vinculada a cap tipus concret d'aparell, sinó que es tracta d'una actualització més aviat metodològica. Però això són figues d'un altre paner.

En un altre ordre de coses, i en l'aniversari-enterrament dels ordinadors personals, seria terriblement injust no esmentar els vertaders impulsors i creadors d'aquests estris, membres de les comunitats electròniques underground i que havien après bona part del que sabien culejant el sistema telefònic. Distribuïts en diversos punts de la geografia dels Estats Units, especialment al voltant del Campus de la Universitat d'Stanford a la costa oest i del MIT, a la costa est, entre d'altres, varen ser aquests pioners els que veren concebre els ordinadors personals. L'any 1975 es va començar a comercialitzar l'Altair 8800, el qual es venia com un kit que s'havia de soldar i muntar. I tot això ho feren per a contrarestar el poder que la tecnologia informàtica donava a governs i grans corporacions, atès que l'objectiu era posar en mans del públic en general aquest poder -tot o en part- a partir dels ordinadors personals. Ells varen tenir la idea, d'entre ells varen sortir els que varen crear les aplicacions que li donaren forma, contingut i utilitat. IBM li va donar la forma i vessant comercial, la qual cosa va permetre realitzar -en part- els somnis dels que havien tingut la pensada. Però, els ordinadors personals, per difícil que pugui semblar, són productes contraculturals del 1968, un any que té fites tan o més importants que la del maig a París.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

I quines conseqüències pot tenir això de sa desaparició des ordenadors personals?

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris