nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Els lectors, tan esquius

És possible que en el subconscient em passi el mateix que a la guineu d'Isop, però el meu conscient em diu que no tenc gran apetència ni per les medalles ni per les distincions. Una cosa molt distinta em passa amb els lectors: donaria sang del meu cor per aconseguir un nou lector, un sol nou lector, o per poder conservar-ne algun de ja vell, però que sospit que comença a estar una mica avorrit de les meves disquisicions. I és que no és una tasca gaire fàcil aconseguir nous lectors i/o conservar els antics. Mai no he pogut saber on hi havia una bona pesquera o un agre pel que a la lectura fa referència. El meu GPS sembla indicar-me llocs que, una vegada tirats l'esca i l'ham, em semblen erms.

Quins són aquests agres on, en teoria, hi hauria d'haver peix i no n'hi ha cap que s'hi empesqui? Molts, però, en posaré només tres exemples. En primer lloc, en el cau on em guany les sopes. És sabut que els professors universitaris no acostumam a llegir els escrits dels col·legues que treballen en la mateixa universitat. Seria com una espècie de deshonor acceptar que podem aprendre alguna cosa de qui habita en el despatx del costat. El fet que jo sigui una excepció d'aquesta regla -jo sí que hi perd (vull dir, invertesc, clar: no voldria ser mal interpretat) molt de temps llegint el que escriuen en els diaris els meus companys de feina- no em permet, en absolut, alimentar gaire esperances que ells facin cabals amb mi. No trob hi signes d'esperances.

Tampoc no he d'esperar gran cosa dels companys periodistes que escriuen en el diari. Existeix entre ells un indubtable corporativisme i més d'una capelleta que fan que ens mirin, als espontanis, com una mena d'intrusos que, com que ens guanyam la vida en altres activitats (en el meu cas en la docència) podem oferir el mateix producte que ells a millor preu. Som, per a ells, doncs, una mena de "top mantas" que abaratim el producte. La seva venjança és habitualment ignorar-nos i pensar i, moltes vegades, murmurar també que ja que tenim molt més temps que ells per escriure -ells necessiten escriure pràcticament cada dia- hauríem de fer les coses millors del que les feim. Tenc -tenia, probablement més ben dit- nombrosos amics i coneguts entre el clero mallorquí. La majoria m'han deixat de llegir, o bé per ser massa frívol quan escric de cavalls, per molt que jo els digui que aquest estimats animals són criatures divines, o per massa descregut quan escric des del punt de vista del darwinisme, per molt que jo els digui que Déu i l'ofici de capellà són en certa manera producte de l'evolució.

Sí, ja dic, voldria tenir més lectors dels que ja tenc, però és que, a més, no m'acab de creure els que em diuen que em llegeixen. Fins fa poc, quan em deien això, recordava la coneguda anècdota de Monterrosso, l'escriptor guatemalenc que passa per ser l'escriptor que ha escrit el conte més curt de la història de la literatura, el que diu únicament: "Y cuando despertó el dinosaurio todavía estaba allí". Quan va haver escrit l'esmentat conte, Monterrosso l'enquadernà, va posar cinquanta pàgines en blanc davant i darrere de la que contenia les escadusseres paraules que tanta fama li han proporcionat. Va donar el llibre mecanografiat a un amic i li va dir que el llegís i que li donàs la seva opinió.

Al cap d'un mes, va trobar l'amic i li va demanar que tal el llibre, l'amic li contestà que només anava per la meitat, però que el que havia llegit li agradava d'allò més. Des de fa poc dies, quan em diuen que em llegeixen, ho associi al record de Monterrosso (m'ho va dir Joan Melià, un savi en qüestions de llengua i amb moltes altres herbes a un bar de l'Avinguda del Cid -una mena de Saint Germain-des-Prés de Son Ferriol). En Joan fa un parell de mesos que no escriu en aquest diari ni -crec- que en cap altre. Tot i així, són més de dos els qui durant aquest temps li han dit -em confessà- que l'article que escriví la setmana passada era molt bo. Sí, definitivament, la vida dels qui, com jo, escrivim amb la sospita més que fonamentada que quasi -o sense quasi- ningú ens llegeix, és una vida ben puta. "O la millor -em digué un dia en Guillem Frontera- si et paguen". "Et sents totalment lliure a l'hora de fer córrer la tinta- perdonau-li l'anacronisme- sobre el paper".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Mary (pepa) ¡ Presente !, fa mes de 9 anys

Don Francisco parece estar reclamando para si aquella añeja frase (¿de Arquímedes?) "Dadme algo de apoyo y levantaré el mundo" Non si?

Valoració:5menosmas
Per Guillem Frontera, fa mes de 9 anys

Pocs lectors? No ho sé. Però molt bujosistes.
El secretari general del PC al Brasil visità (tot en la clandestinitat) Mato Grosso, queixós de la marxa del comunisme en aquell estat. El secretari general del PC de Mato Grosso li diu: "Mira, company, jo t'ho explicaré i tu ho entendràs: és cert, aquí som molt pocs, però molt sectaris".
Salut i no et queixis. Qui pogués plorar amb sos teus ulls.

Valoració:9menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

Encara me record d'una petita enquesta televisiva (a TVE) que feren fa molts anys entre sa gent i se li demanava si havien llegit el Quixot i quins personatges en recordaven i pràcticament tothom parlava del Quixot, en Sancho i na Dulcinea. Na Dulcinea, per favor! Personatge virtual de sa celebèrrima novel·la sí però no efectiu. Per contra, ningú cità en Rocinante, que a moltíssims passatges de s'obra es diu què fa

Valoració:5menosmas
Per Gabriel Janer M., fa mes de 9 anys

Jo també et llegesc, Xisco, i m'agraden els teus escrits. Sovint em diverteixen perquè no has perdut aquella incendiària ingenuïtat que només tenen els joves.
Una abraçada.

Valoració:12menosmas
Per Cocou., fa mes de 9 anys

Fa uns anys, vaig anar a una conferència de Francisco Candel al Palas Atenea. Va esser en castellà i llegida, el que la fer manco amena. La sala estava quasi plena del tot.
En acabar, va demanar quans de lectors seus hi havia allà dins. Quasi tothom va alçar la mà, jo també, i amb això, com si m'examinés me diu:
- Vostè.Seria tan amable de dir-me quin passatge li ha agradat més de la meva obra?
- Si senyor. Aquell capítol de "Donde la ciudad cambia su nombre" on conta que va saber que monja que el va cuidar i estimar de parvulet, es moria de lepra i vostè va anar a veurer-la. Ella, velleta i ja cega per l'enfermetat, quan va sentir la seva veu, encara el va reconèixer i li va dir:
- Tu ets el meu Paquito!
I els dos abraçaren plorant.
Candel me va sonriure i va tornar a demanar:
- Per favor, tornin a alçar la mà els meus lectors...
Ja no se'n va alçar cap més de mà.

Valoració:6menosmas
Per Joan Mir, fa mes de 9 anys

Francesc, m'honora ser una doble excepció:som professor i he anat a les teves classes, i som "un top manta" d'aquest diari i també et llegesc. Això no vo dir que els lectors no siguin esquius, tots els col.laboradors del diari (em digué un dels caps de Redacció que hem tengut) gaudim només d'una quinzena de lectors incondicionals, la meitat entusiastes, i l'altre meitat detractors, per això.

Valoració:3menosmas
Per Salvadora, fa mes de 9 anys

Ha de comptar amb una lectora a l'altre banda del mar, de la ciutat de Santa Fe, a l'Argentina!

Salvadora

Valoració:6menosmas
Per Pilar, fa mes de 9 anys

Bones tardes Sr.Bujosa, avui he trobat que era adient escriure aquest correu, perquè parla en el seu article del Diari de Balears que li agradaria aconseguir un nou lector, amb això no el puc complaure, perquè som lectora entusiasta seva des de sempre, però entraria dins la segona part , perquè em conservarà, ja fa uns quants dissabtes que li volia escriure sobre els seus darrers articles que són insuperables. Cases i Bauzá.. , Caritat per als catalanoparlants, Catalanofobia calvianera, són uns quants exemples.
Després de les darreres eleccions m'he sentit molt deprimida quan he vist que la nostra societat dóna la majoria absoluta a aquesta colla d'indocumentats, incultes, ignorants, etc. etc. i no parlem de la corrupció. Per això li deman que seguesqui escrivint ja que això m'encoratja perquè veig que encara que sigui una minoria en aquesta terra hi ha gent molt intel·ligent, brillant i amb idees clares.

Atentament

Pilar Juan

Valoració:8menosmas
Per Palmesano, fa mes de 9 anys

Hace unos veinte años, la Galería Bisart de la calle Santacilia de Palma, anunció en un cartel una exposición colectiva sobre el tema de la tauromaquia, en el cual aparecían ordenados alfabéticamente los nombres de los pintores o pintoras participantes. Uno de ellos, por razones que no vienen al caso, no colgó su cuadro en dicha exposición. Al cabo de unos meses después de cerrarse dicha exposición, el pintor que no llegó a exponer su cuadro, se encontró con un conocido que le dijo: "Me gustó mucho tu cuadro en la Galería Bisart, muy bueno" Silencio absoluto. Caridad cristiana o de otro signo cualquiera.

Valoració:2menosmas
Per BALDUFA, fa mes de 9 anys

És curlós, la seva "ploma elegant" ha tret de la confusió al sr. Barbut i ha confús al sr. l'estornell negre.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris