nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
22°

El problema del centre mallorquí (2)

El principal problema del centre, polític i sociològic, deu ser que no existeix. La dreta mallorquina ha incorporat elements del liberalisme i del regionalisme, però sense arribar a sedimentar mai un gruix ideològic que justificàs, per si mateix, l'existència d'un partit de centre. El centre s'hauria de fonamentar més en els propis valors que en el rebuig dels extrems, però el centre real ja és més una coartada que una convicció. Les aventures d'aquests partits a Espanya solen ser precàries i de volada curta. I no es justifiquen mai per una discrepància amb les tesis de la dreta, cosa que els acosta a aquest extrem. Tant Alvarez Cascos com Jaume Font han apuntalat les seves diferències personals amb la dreta utilitzant un cert sentiment regionalista, i no ha estat mai la vocació de centre el pol que han exhibit per atreure simpaties. I Convergència té dos arguments: la llengua contra el PP i l'intervencionisme contra l'esquerra, però una certa aversió a la política dels sidicats dels treballadors, als missers laboralistes i a les propostes estèrils i dogmàtiques de l'esquerra és el liberalisme sumari que hi trobarem. Crec que el centre, i molt especialment el centre lliberal, generalment no es crea, sinó que és allò que queda després de les successives escapçades pels extrems que tota societat ha patit del segle XVIII ençà: l'integrisme religiós, el comunisme, el feixisme... Aquells països, com els Estats Units, que no han patit molt profundament cap d'aquestes escapçades, tenen un centre vigorós que domina la política més enllà dels partits concrets que tenen el govern (Espanya tengué una cosa semblant quan Cánovas i Sagasta decidiren ser recanvis l'un de l'altre). En canvi, hi ha països que ja no tenen centre. Vicens Villatoro situa la guerra del 36 com a referent de la polarització a tot el territori de l'Estat. El 36, la gent s'hagué de significar per un extrem o per l'altre: "El desastre dels anys 30 no hauria estat possible si no haguessin arrelat profundament en les societats de l'època dues actituds complementàries i destructives, que s'alimenten l'una a l'altra en espiral: el ressentiment social i la prepotència social (...) A través del ressentiment o a través de la prepotència i el sentiment de superioritat de classe, cada part de la societat genera un odi cap a l'altra banda que acaba incitant a la seva destrucció" (Ressentiment i prepotència, de Vicenç Villatoro, Ara, 6 d'agost). El més il·lustre dels meus detractors em féu saber la setmana passada, en la versió digital del dB, la poca pertinència de l'ús de la paraula "odi" per descriure el sentiment que bona part del PSM (i bona part del PSOE) profesa a Convergència (i abans a UM), però crec que la comprovada tirada que té la nostra societat cap als extrems avala la meva afirmació. I l'alegria indissimulada d'algun perdedor-guanyador ho apuntala. "Els dos totalitarismes pactaven treure's del damunt la nosa del qui havia estat al mig, per poder-se barallar millor" és la descripció que fa Villatoro del pacte Ribbentrop-Molotov "pel qual Stalin i Hitler es repartiren Polònia abans de començar a barallar-se entre ells". Però també podria descriure l'estratègia i el resultat de les passades eleccions: gràcies a la desaparició del centre, la dreta ha guanyat i l'esquerra no ha perdut!

El bipartidisme, la centrifugació, la victòria dels extrems, idò, no vendrien determinats per la voluntat dels partits interessats, sinó per les actituds i els estats d'ànim de les persones. La prepotència, el ressentiment consegüent i l'odi que els acompanya són a la base dels comportaments polítics que provoquen la desaparició del centre. I la intolerància dels extrems, que crea una espiral que es retroalimenta: els intolerants sempre es fan endavant i els tolerants sempre estan en desavantatge, car la paradoxa és que, per la seva mateixa definició, els tolerants solen tolerar fins i tot l'actuació dels intolerants.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per rafelet, fa mes de 9 anys

Per la seva trajectòria política i la seva desorientació aviat demanarà el vot pel PP. Sempre l'he trobat patètic.

Valoració:0menosmas
Per sepeyo, fa mes de 9 anys

que podem esperar d'un opinador que va ésser militant del PSM. ERC i UM,? desorientació

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris