cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Els papus contra el papa

¿Quin sentit té oposar-se a la visita del papa? Falta una setmana perquè arranqui la Jornada Mundial de la Joventut, a la qual assistiran moltes persones, totes felices amb la visita del papa Benet, que passarà quatre dies a Madrid. La pàgina web d'aquesta Jornada ens explica que cada tres anys, en un lloc del món, el papa es retroba amb els joves creients, amb la intenció, afirma, 'de compartir amb tot el món la il·lusió de molts joves que volen comprometre's amb Crist i amb els altres'.

Les anteriors Jornades -inaugurades pel papa Joan Pau II, l'any 1984- han aplegat milions de joves, fins a cinc milions a les Filipines, i dos milions i mig a Colònia, l'any 2005. És probable, doncs, que a Madrid els joves fidels es comptin, com a mínim, en uns quants centenars de milers, o en algun milió (o dos, o tres, ja ho comptarem). La xifra és inapel·lable: hi haurà més joves -és totalment factible- més interessats en els assumptes de la fe cristiana que no d'embolicats per exemple en el moviment popular de la indignació, ara tan batallador contra la visita papal.

Personalment, no crec en cap de les dues coses: la fe cristiana no em diu res -però m'és simpàtic el Jesús dels Evangelis-, però tampoc no em diu res aquesta nova mística de la indignació popular, la qual, tanmateix, no és res més que una forma de cristianisme embogit, una fe en el poder dels desposseïts, el poble i la història molt semblant a la que -diu- que ara vol combatre. Deia Chesterton que la modernitat és farcida d'idees cristianes que han tornat boges; crec que no m'erro si afirmo que la indignació puritana del moviment 15-M participa d'aquesta bella bogeria del Sentit Absolut, de la Història dirigida cap a alguna parusia, el mil·lenarisme banal, la indeturable esperança. Fins i tot un futbolista "antisistema", Javi Poves -que considera el moviment del 15-M massa tou-, cèlebre aquests dies per haver abandonat el futbol perquè el considera massa tèrbol i competitiu -tampoc no volia cobrar en un compte bancari!-, no fa sinó imitar els sants, els eremites devots de Crist que s'allunyaven del 'soroll mundanal' per dedicar-se a la mística i a repartir sopa.

Poves vol estudiar ara història, i potser li convé; en una entrevista afirma que 'el nacionalsocialisme tenia idees interessants'; però també podria afirmar allò d''El meu regne no és d'aquest món', perquè aquest món és El Sistema, allò que tanta por li fa i contra el qual vol encendre les consciències adormides. Que els mercaders surtin del temple, etc. Poves fins i tot s'assembla als apòstols dels quadres religiosos, o als que surten a les pel·lícules de Jesús (els ulls purs, i la barbeta).

Hi ha gent molesta per la visita del papa. Associacions de laics, els militants ateus, tots volen oposar-se al 'vicari de Crist' i als joves enfervorits que li retran homenatge. Però la millor manera de jubilar totes aquestes quimeres seria no imitar-les, deixar de banda els furors inquisitorials, la fe en ídols d'oferta temporal, i recordar les lliçons que els estoics van saber donar-nos a partir de la més feliç desesperança.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

Es qui sentim com el papa, s'església, sa religió (i s'estat i sa màfia també) s'afiquen dins es moll de ses nostres existències, allà on ningú els ha demanat, tenim dret a protestar i a lluitar, és pitjor callar i atorgar

Valoració:0menosmas
Per Miquel, fa mes de 9 anys

Estoicisme en grau superlatiu és el que ha de practicar qualsevol lector dels articles d'en Comes

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris