algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

“Café para todos”

Això del "café para todos" va esser una gran equivocació històrica. Això sí, feta a consciència i amb tot el sentit del món. Es tractava -tothom ho sap- d'aigualir les dues comunitats fortes, Catalunya i Euskadi, enmig d'unes quinze més (més dues ciutats autònomes). Per això se n'inventaren un grapat, inclosa la de Madrid, que hom no ha sabut mai de qui és autònoma (d'ella mateixa?). Fins i tot l'error -error, evidentment, volgut- ho és apel·lant l'esperit de la Constitució que parla de "nacionalitats" i "regions". O, almenys, així ho hauria de fer pensar la lògica (però on ha estat mai la lògica a Espanya?). Dins un estat plurinacional, en el si de les diferents nacions hi ha regions. Aquesta en seria la lectura de sentit comú. Sí, és cert que nacionalitats no vol dir exactament el mateix que nacions, però totes aquestes disquisicions haurien de ser -no dic que ho siguin- esperpèntiques (i què és a Espanya que no sigui esperpèntic?). Tanmateix dins l'Estat espanyol hi ha quatre mons nacionalment distints: el català, el basc, el gallec i, de la resta, diguem-ne castellà. Amb una estructura estatal al servei d'aquest últim i sovint contrària als interessos (polítics, econòmics, lingüístics, culturals, identitaris...) dels altres tres.

A partir d'aquests paràmetres s'hauria d'haver articulat l'Estat espanyol del postfranquisme. Ja sé que hom dirà que això era impossible perquè suposava capgirar de dalt a baix la concepció d'Espanya que tenen la majoria d'espanyols i la totalitat dels seus polítics (polítics espanyols, em referesc). Que posar a un mateix nivell les quatre comunitats (les quatre entitats nacionals), de tan idealista i utòpic com era -i és-, esdevenia una tasca impossible. I que, fins i tot, els militars del moment haurien pegat el cop d'estat patriòtic de rigor per salvar l'Espanya eterna. Tot això és cert i no ho negaré perquè tanmateix en la mentalitat espanyola, de nació, només n'hi ha una, la seva. Allò que passa, però, és que l'engendro (permeteu-me el vocable castellà, però crec que aquí hi ve a to) del "café para todos" suarista, a part d'absurd, a la llarga s'ha demostrat insostenible. Però no en el sentit que ho diuen els qui voldrien que l'Estat tornàs a ser una cosa només seva. El que és insostenible és que cada comunitat autònoma vulgui fer el mateix que fa la que té més. O que aquesta -aquestes- estigui obligada a ser solidària amb les altres a partir d'unes condicions imposades per l'Estat. I que l'administració central no s'hagi reduït en proporció a allò que ha deixat d'ésser competència seva.

O que, finalment, sigui el Govern de Madrid qui tengui l'aixeta dels diners per fer efectives les competències de les comunitats (contínuament obligades a pidolar a Madrid). És cert que sovint patim duplicitats entre les diferents institucions autonòmiques (això s'hauria de corregir ja!). Però també entre aquestes i la central. Si les administracions s'han d'aprimar, i ho han de fer, no han d'ésser només les autonòmiques. O, en tot cas, ho haurien de fer fins a l'anorèxia certes administracions autonòmiques, fruit del "café para todos" i que no tenen cap sentit polític ni pràctic. Quines? Totes les que són un invent de la Transició, sense cap base històrica, ni lingüística, ni... Les que foren creades per contrarestar les altres, en contraposició amb elles.

Però em sembla que el debat no va per aquí ni hi anirà. I que, al capdavall, tot serà un pretext, com sempre, per escometre contra els mateixos de sempre. És a dir, contra els qui tenim una identitat nacional diferent; diferent, és clar, de la "veritable"...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris