algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

La dreta i l'agost

La dreta, exceptuant Rajoy, no descansa ni l'agost. Tot i els vents de tragèdia que s'alcen entorn de l'economia, ell no s'ha espavilat. Tumbing d'estiu: sofà, beguda llarga i havà. Ens recorda, Rajoy, aquell que per no fer l'esforç d'alçar el braç cap a la branca espera, allargat a terra, cap per amunt i bocabadat, que la fruita madura li caigui a la boca. Sap, Rajoy, que el govern d'Espanya serà seu, així que únicament li cal esperar fins al novembre si abans la Borsa no ha fet un tro. Però la dreta, en general, es mostra, aquest agost, més activa que mai. I, a més a més, amb una bona forma física espectacular. Si relacionem la genuflexió amb capadeta gentil de na Marieta del Ping-Pong davant el Rei, amb la vigorosa puntada de peu amb què la mateixa Honorable Senyora ha despatxat els treballadors de la Ràdio i de la Televisió de Mallorca, haurem d'admetre que estem davant d'una esportista a la flor de la vida. I què en direm, del Professor de Georgetown, amb un cos tot fibra Zumosol...? Aquests físics envejables han estat cisellats per l'activitat constant.

El batlle de Poyales del Hoyo, Antonio Cerro, de dretes d'ençà que alena, ha buidat una tomba amb les despulles de deu persones que havien estat assassinades precisament per les dretes, les del trenta-sis, i n'ha traslladat els ossos a la fossa comuna. I ho ha fet ara, quan l'agost treu foc. Poyales és un poblet d'Àvila. I mig Poyales es troba en peu de guerra, mentre l'altre mig es prepara per viatjar a Madrid a rebre el Papa. L'esquerra pateix, no cal dir-ho; la dreta vetlla les armes, com sempre. La dreta actual s'identifica plenament amb una Espanya fifty-fifty. Perquè en el fet de combatre l'altra meitat rau la seva primera (i a voltes penso que única) raó d'ésser. En tot cas, parlàvem de la seva laboriositat, una virtut. La Duquessa d'Alba, la molt noble Cayetana Fitz-James Stuart y Silva, de qui teníem el convenciment que sols tenia dues cares (la de la Duquessa amb pinta al clatell i la de la Duquessa sense pinta) ens acaba de demostrar que, pel cap baix, n'hi ha una tercera, de cara, perquè si cal sap arromangar-se tant o més que la seva homònima, la de Medina Sidonia.

Encara que ho fa per motius ben diferents. Heus ací que la senyora Duquessa d'Alba pensa que no pot passar-li res de dolent si una vegada a la vida assumeix una responsabilitat, i decideix fer testament l'agost. Em direu que això no és feina...? Si fos jo qui hagués de testar, la lectura de la relació de béns duraria el que es triga a beure un txikito. Però l'enumeració de les propietats de la Duquessa d'Alba dura més que un rosari. Únicament de pintures a l'oli, en té prop de tres-centes, atribuïdes a Goya, Velázquez, Rubens, Tizià... I les propietats són infinites, cosa que ens ve a demostrar que les revolucions, a Espanya, mai no han tombat les portes dels palaus. Les contrarevolucions, en canvi, solen acabar amb vessament de tanta sang obrera com vulgueu, com es fa palès en fer el balanç d'una Setmana Tràgica, d'un Casas Viejas, d'una Revolució d'Astúries i d'uns Fets d'Octubre. La dreta espanyola és poderosa.

I per afegitó sempre té aliats. Un cop són Hitler i Mussolini. Altres vegades, qui sap...! Ara mateix, entre el Papa i monsieur Trichet, que ens apedrega des del Banc Central Europeu, la dreta espera travessar l'agost amb bon vent. De l'esquerra ningú no en sap res. I Bono -l'únic hiperactiu d'esquerres, ja és fatalitat!-, atès que la guerra de les corbates amb el ministre Sebastián no interessa a ningú, ha llençat la idea d'un pacte Pepé-PSOE d'unitat nacional. S'ha quedat, per tant, a una passa de reinventar la proposta de José Antonio: "Ni derechas ni izquierdas: Falange". Però encara és a temps de fer-ho: som a dia 9 i l'agost en té trenta-un. I al cap i a la fi no descobrirà res de l'altre món. Bé sabem que, tocant a les línies mestres del pensament conservador, en gairebé cent anys no ens hem mogut del fangar on érem.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Babord, fa mes de 9 anys

Xim, pots aplicar-te el final de l'article: no t'has mogut del fangar on érem fa gairebé cent anys! L'odi (i les armes) el posaren des d'estribord.

Valoració:2menosmas
Per Mix, fa mes de 9 anys

Úfff! Es veu que l'article està LLEGIT i el comentari d'abans està ESCRIT a la platja i sense capell per a protegir el cervell dels efectes de la insolació.

Valoració:4menosmas
Per Xim, fa mes de 9 anys

Úfff! Mira que ho he llegit fins a la darrera paraula esperant veure-hi qualque cosa que no fos odi, rancor i mala hòstia... però impossible. Es veu que l'article està escrit a la platja i sense capell per a protegir el cervell dels efectes de la insolació.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris