algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Confortable femer del sistema

Que l'antisistema hagi caigut en el descrèdit més miserable és un fenomen que parla de la covardia com a ingredient imprescindible per a la correcta definició del gènere humà. La immensa majoria de les persones ens estimam més la ficció d'una precària seguretat oferida pel sistema que no pas participar en la configuració de noves perspectives. Alguna cosa té a veure amb la por cap a la llibertat de què ens parlava, en una vida anterior, Erich Fromm. A una bona novel·la que passà desapercebuda -el país és molt donat a aquestes situacions- (El tanguista, de Christoph Hein, editorial 3i4), el protagonista, que ha passat dos anys a una presó de la RDA, viurà la llibertat recuperada com l'aventura de restaurar la seguretat de la cel·la: era la premonició de la inadaptació al futur escenari de la llibertat en una Alemanya unificada -per dir-ho aviat. És un dels llibres en els quals aquesta lliçó es pot aprendre de manera més eficient, però, en fi, no vagi per dit.

No ser antisistema, i més en les circumstàncies actuals, és assumir-nos dòcilment com a víctimes propiciatòries. I entestar-nos a negar-ho. Et negues a acceptar que el teu treball no té gens de valor en si mateix. T'havien ensenyat que la feina era la via de participació en la societat i, d'alguna manera, la teva aportació al progrés general. Et demanen esforços addicionals quan algú no ha fet les coses ben fetes, i l'esforç addicional enriquirà precisament aquests malfactors. Després vendran les renúncies a drets conquerits a base de molts de morts, molta de fam, molta de sang. El sistema no pot mantenir-te aquests drets, i tot plegat ha passat d'un dia per l'altre. Ahir el sistema era fort i avui està exhaust: sacrifica't encara més per recuperar-lo. Després vénen les amenaces: si no fas les coses a la nostra manera, simplement et destruirem. I tu mires de fer les coses a la seva manera.

I? No n'hi ha prou. No en tenen mai a bastament. Però els que estan al capcucurull del sistema són cada dia més poderosos i no poden reprimir-se: necessiten ostentar el seu poder exhibint el luxe en les seves versions més grolleres. S'apugen els sous, es concedeixen incentius, participacions en beneficis: i t'ho fan saber per sonores proclames. Tu te'ls mires des de baix i no goses dir res. T'atreviries a pensar que per què no els esclata l'ànima, i, de passada, l'explosió els deixa els c. surant a les seves piscines?

Però en lloc de donar una oportunitat a la imaginació perquè apliqui virtualment una justícia directa tan equànime, encara t'arrufes, et fas cada dia més petit, més poca cosa, se t'encongeix el coratge i acabes implorant de ser acceptat en el femer del sistema. Et converteixes en la clau de volta d'aquest sistema: ets la persona prescindible, sense la qual tot se n'aniria en orris. El sistema necessita milions de prescindibles. Tendràs sort si te toca un rovegó. Ells ho decidiran. Els teus impostos estan en mans dels gàngsters: demà se'ls jugaran als xinos, a la bossa.
A tu et demanen que menyspreïs els antisistema.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bernat, fa mes de 9 anys

Cada dia estas més brillant. Gràcies, Guillem

Valoració:12menosmas
Per jksl, fa mes de 9 anys

Didàctic i verídic senzillament brillant.

Valoració:25menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris