cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

8 d'agost per a una Eivissa resilient

De la capacitat que tenim els humans de refer-nos davant les adversitats se'n diu resiliència. Es tracta d'una capacitat que ens ajuda a sobreposar-nos a les malalties, a afrontar les desgràcies sobrevingudes i a superar les situacions adverses que ens turmenten. En les diferents persones, el grau de resiliència també varia. Podem trobar des de persones que tenen una gran capacitat de fer front a l'adversitat, i que encaren les desgràcies amb bon ànim, i persones que de seguida s'ensorren i que tot se'ls fa una muntanya. Per als primers, la resiliència constitueix un instrument molt útil; els segons necessiten treballar per augmentar-ne el seu grau.

De la mateixa manera que les persones tenim aquesta capacitat, també consider que la podem considerar amb referència a les societats. Existeixen societats altament resilients, que se sobreposen amb facilitat a les dificultats i que veuen la vida de manera positiva. N'hi ha d'altres, en canvi, que ho passen tot pel sedàs d'una visió més pessimista, i que, per tant, tendeixen més a deixar-se vèncer per les dificultats. Diversos psicòlegs socials afirmen que el grau de resiliència social guarda relació amb el grau de llibertat, amb la democràcia i amb la capacitat de poder desenvolupar les iniciatives individuals, és a dir, amb la capacitat de cada persona de poder forjar-se el seu propi projecte de vida.

Crec que la societat eivissenca, històricament, ha sét una societat prou resilient. Resulta una mica difícil de poder analitzar aquesta característica en etapes històriques una mica allunyades de la nostra, però és relativament fàcil d'analitzar-la en relació amb l'actualitat i amb la Història recent.

Vivim en una etapa complicada, extraordinàriament complexa, de canvis profunds i de dificultats evidents. La crisi econòmica que pateix tota la nostra part del món (i el món globalitzat) ens ha provocat un sotrac que hauríem de ser capaços de transformar en una oportunitat. La nostra societat ha esdevingut molt més complexa que no ho havia estat en cap altra etapa de la Història. Avui Eivissa té al davant un repte important: la cohesió social. Vivim en una illa amb persones de múltiples procedències, amb una societat formada en bona part per compartiments estancs, sense gaire interrelació entre ells. Fer xarxa, establir societat, vincular aquells que no gaudeixen de vincles (amb els altres i amb el país d'acollida) constitueix un dels reptes fonamentals de la societat eivissenca. Aconseguir un grau elevat de cohesió social constitueix un element favorable a la bona salut de la resiliència de la societat en el seu conjunt. Evidentment, com ja hem apuntat abans, aquesta cohesió social no ha d'anar en detriment de la iniciativa individual, sinó que precisament ha de contribuir a fer-la possible i fins i tot a reforçar-la.
Sense pretendre caure en el cofoisme, hem de constatar que Eivissa és l'illa que presenta uns símptomes millors amb relació a la recuperació de la crisi. La nostra economia s'està reactivant a un ritme millor que el de la mitjana balear i molt millor que el que presenta la mitjana a nivell estatal. Això no implica que no hàgim de treballar, de manera imaginativa, per obrir nous camins i per establir les bases per a noves oportunitats.

En el món en transformació en què vivim, el millor camí per obrir-se a aquestes oportunitats passa per lluitar per l'excel·lència en l'àmbit educatiu. Ara mateix, aquells que aconsegueixin millorar l'excel·lència educativa seran els que estiguin en una millor posició en aquest món complex, canviant i extraordinàriament polièdric. I aquí patim una disfunció important. Perquè la resiliència social d'Eivissa no es vagi apagant, perquè es pugui mantenir i augmentar, s'ha de potenciar l'educació al màxim. Encara que no se'n puguin veure uns resultats clars de manera immediata. Perquè les bases de les futures generacions les estam posant ara mateix. I, malauradament, estam tan ofuscats pel nostre dia a dia que perdem de vista les oportunitats que ens depara el futur.

La llibertat, d'altra banda, no s'aconsegueix a base d'abstraccions. S'aconsegueix millorant. Perquè s'ha de ser cada vegada una mica millor, en tots els camps, per poder esdevenir, de mica en mica, també un poc més lliure.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

És veritat, Bernat, que, com dius aquí i a Diario de Ibiza avui mateix, s'economia d'Eivissa (supòs que també sa de Formentera) "s'està reactivant a un ritme millor que el de la mitjana balear i molt millor que el que presenta la mitjana a nivell estatal" però curiosament és perquè són ses illes que més preponderància tenen de turisme, aquest és es drama, que només si feim de putes (això és, aguantant es abusos des clients, com ara es decibelis discotequers, es "hooliganisme", etc.) mos anirà bé

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris