nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
20°

Lladroneria

Què deuen tenir en comú els carretons de les grans superfícies i els de l'aeroport amb les cadires de rodes de la secció d'urgències de la clínica Son Espases, que pel comprovat xuclen els lladregots una cosa de no dir?
Llegesc a la secció de "Crònica negra" d'aquest mateix diari del passat dilluns primer dia d'agost: "Els usuaris se n'han duit la meitat de les cadires de rodes de Son Espases". Punyeta món! ha estat l'exclamació que de manera espontània i en veu alta m'ha rebentat carcabòs amunt. I després del titular llegesc la notícia a pàgina sencera i fotos. Passa que han desaparegudes la meitat de la seixantena de cadires de rodes que hi havia a la clínica i ningú no sap el què ni el què no. L'única explicació possible que hi veu el personal de la casa, els sanitaris consultats pel periodista, és que són els pacients - usuaris els que han fet salvatges les cadires. No ho sé, podria ser que qualcú hagi vist alguna cosa, qualque belluma que li permeti utilitzar aquesta hipòtesi. Arriscada però hipòtesi a la fi. I dic això d'arriscada perquè una mica més avall també es diu que els robatoris "han estat una constant d'ençà que es començaren les obres de Son Espases. Fins i tot abans que s'inauguràs, l'hospital registrà el robatori de diversos ordinadors (que ja havien estat transportats per anar enllestint les sales)".

I afegeixen que una vegada obert el centre hospitalari els robatoris de material no sanitari han estat una constant. Apunten la desaparició d'un bon grapat de grifons, i aferrau-vos, fins i tot un bidet sencer. Allò que jo dic en aquests casos: el devien haver de mester i se l'han emportat. Un pacient? Potser sí i potser no. Diuen cap al final que també solen desaparèixer, des de bon principi, tot tipus de material no sanitari, no expliquen quin, però un que té una mica d'imaginació i anys a bastament s'ho pot imaginar, jo què sé, coixineres, bombetes, tovalloles i fins i tot algun rotllo de paper de WC, que hi ha gent amb poc mirament amb això de l'ungla.

De tota manera i sense ànims de fer enfadar a ningú, em permetré insinuar que, per favor, abans de comprar cadires de rodes noves, i tenint en compte les gegantesques, bestials proporcions de tota la instal·lació de Son Espases, facin una repassada ben feta, mirin ben arreu per tots els racons i recolzes, darrere cada una dels centenars de columnes del pàrquing, onsevulla, que ben segur en compareixerà més d'una dins aquella enormitat de metres quadrats. Ja en tornarem a parlar.
Saber arribar a la raonable conclusió que, a la vista de com s'han aprimades les llesques, proporcionalment també han crescut els que sense cap mania ni una arramben amb el que sigui per poder bufar cullera. Des de fils d'aram d'aquests de conducció elèctrica deixant barriades senceres sense llum fins al que un es pugui imaginar. L'assumpte és surar un dia més, tu.

I això ha succeït sempre, ve d'enrere, però potser amb la proporció actual, no. Record quan s'estrenà el poblat de Son Banya, aquell bèstia de gueto per a gitanos, a la primera setmana els habitacles ja quedaren sense aigua corrent: havien arrabassat i venut el plom de les canonades. Dels grifons ni en parlem. És una anècdota. Hi havia rusca. Però els carteristes que pul·lulen pel mercat dels dimecres sineuers i van rabiosos, no ho és una anècdota. Els carteristes que fa cinc o sis anys ja colonitzaven l'autobús de la línia 15, que a l'estiu, com que anava i venia de l'Arenal sempre romania replè, no ho eren una anècdota tampoc. Imaginau-vos ara si en deuen fer, de feina, els dits llargs, amb la que cau.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris